Del refugi Monte Bianco al refugi Bonnatti. Cinquena jornada del TMB.

Del Monte Bianco a la ciutat de Courmayeur s’hi pot anar caminant per carretera en una hora i mitja segons la guia que duc amb mi. Una senyalització que hi ha al costat del refugi et dirigeix a Courmayeur per camí i corriol que baixa dret. Al meu mapa també m’ho indica i per aquí he començat. Una hora després d’haver passat per pistes d’esquí, creuat remontadors i haver fet un pas amb cadenes trobo un altre rètol. Courmayeur, ruta ferrata. No estic preparat per fer-la o sigui que haig de replantejar la jornada. Així, faig la volta a tot el mont Chétif, pic carismàtic de la ciutat per la seva forma cònica. Havent-lo voltat per trams una mica perillosos però ajudat per cadenes passo un coll pleníssim de neu (2250m) i un moment després ja es veu el refugi Randonneur (1895m) envoltat de pistes d’esquí. Courmayeur (1126m) és una ciutat dedicada al turisme alpí de totes les estacions. També hi té un túnel que va fins a Chamonix on l’any 99 del segle passat hi va haver un tràgic accident. La baixada del refugi a la ciutat és per corriol sota d’avets i en força trams serpentejants per baixar de cota.

Arribant al coll del mont Chétif
Refugi les Randonneur
Courmayeur

A la ciutat hi estic més d’una hora comprant, menjant, descansant i mirant el paisatge del primer dia absolutament assolellat del meu tour. Tot i que el vent fresc fa que s’hagi de vigilar amb la roba.

Quan surto de la ciutat em torno a enfilar, primer per un carrer on les cases són apartaments i tot seguit quan l’asfalt desapareix deambulo per pista sota bosc d’avets. En un trencant de la pista s’agafa un corriol que puja sense concessions al refugi Bertone (1991m) on hi faig un descans de mitja hora. La pujada era sota d’avets fins arribar prop del refugi on els arbres ja no formaven bosc. Les vistes del massís són espectaculars i puc veure, per fi, el Mont Blanc amb tota la seva gran mola retallant el cel blau del dia. Ni boires ni núvols.

Refugi Bertone

Entre el Bertone i el Bonnatti
El Mont Blanc

D’aquí al següent refugi, el Bonnatti (2025m) és un passeig d’alta muntanya de dues hores. El camí va planejant entre prats de gran pendent on més val no relliscar. Amb un continu pas de torrents carregats d’aigua provinents del desglaç, pas de congestes de neu que es resisteixen a fondre’s i la visió enorme de la vall Ferret. El sol a la meva esquena i el vent de cara competint per donar-me benestar fins arribar al màgic i gran refugi de Bonnatti. Una jornada de vuit hores i quaranta-cinc minuts entre els dos refugis. Suïssa m’espera i demà l’aniré a trobar.

El refugi Bonnatti

One thought on “Del refugi Monte Bianco al refugi Bonnatti. Cinquena jornada del TMB.

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: