Del refugi de les Mottets al refugi Monte Bianco. Quarta jornada del TMB.

Al col de la Seigne(2516m) m’he aturat un moment. A una fita de granit hi havia un número i una I llatina majúscula. He fet un pas endavant. Després l’he fet enrera. I ho he repetit dos cops. Cap sensació diferent a la produïda per la boira general, el vent fresc ni a la visibilitat. Tampoc la pell se m’ha posat de gallina. Passar de França a Itàlia no ha fet que m’aturés més estona del que m’hagués aturat en un altre coll. He seguit la marxa entre la boira i trepitjant neu.

Col de Seigne

La nit passada a les Mottets ha sigut plujosa com tota la tarda. Al matí hi seguia. Això va fer que el sopar semblés hivernal, amb l’estufa de llenya cremant a tot drap, la sopa de verdures i llegums entrés calenta al cos i el guisat de vedella fumejant, combinés a la perfecció amb les verdures saltejades i l’arròs blanc. La rematada va venir amb formatge, flam i pastís d’albercoc. Excepte el flam, tot a voluntat. La companyia va ser agradable. Francesos, russos, coreans, suecs, nordamericans i al meu costat, belgues i quebequesos que quan van saber que era català va sortir el tema a la conversa. El Tema. Els belgues eren flamencs i el francès que feien servir, costava d’entendre als quebequesos que s’entenien perfectament amb els francesos i el meu francès que no l’entenien ni els francesos ni els belgues ni els quebequesos. Curiosament no vam fer servir el castellà, que és l’idioma que sap tot el món, segons els espanyols.

La caminada d’avui ha estat de sis hores i mitja, passant per la frontera franco-italiana. Sortint del refugi la pluja queia fina i abans d’arribar al coll ha plegat. El camí serpentejava guanyant altura, travessant torrents, congestes de neu i xiulets de marmotes que avisaven a les companyes de la meva presència. Tota la pujada i tota la baixada ha estat en solitari amb alguna petita aturada per contemplar l’entorn. Allà on no hi havia neu hi havia fang. El desglaç ja no l’atura cap nit freda. Terreny pedregós que al meu pas s’enfonsava un o dos centímetres de tanta aigua concentrada. La neu, dura i sense gel permetia el pas sense crampons amb alguna relliscada ocasional.

Baixant del col de Seigne

De baixada he deixat dos refugis, el Lée Blanche, tancat i l’Elisabetta Soldini, situat en un petit sortint i encarat a la vall on neix el riu Doira de Veni, amb aigües provinents del llac Combal. Per aquest llac hi ha un camí elevat artificialment que permet, si fa falta el pas de vehicles. En aquest temps, congestes de neu queden per sobre del pas que a peu, es passen sense problema. Passada aquesta vall, una pista sempre baixant porta sense problemes fins a Visaille, centre de turisme alpí estiuenc encara tancat i després, per camins entre avets l’arribada al refugi és propera.

El refugi Elisabetta

Llac Combal

El refugi és a tocar de pistes d’esquí i hi arriba l’asfalt. Les vistes del seu mirador són aclaparadores sobre la vall, les agulles, cims i glaciars de l’altra banda. El sol crema, s’amaga i el vent refresca. El so de les cascades i del torrent omplen somortament el silenci inexistent ple d’ocells comunicant-se. Un grup organitzat de francesos arriba en furgonetes després d’haver fet alguna ruta. Dutxats i nets, prenen cervesa, un toca la guitarra i alguns l’acompanyen cantant. Tot és tranquil. Tot és allà on toca.

2 thoughts on “Del refugi de les Mottets al refugi Monte Bianco. Quarta jornada del TMB.

Add yours

    1. A les Mottets, i jugant una mica seria: coreans, seixantena. Americans, menys de 30. francesos de totes les edats, quebequesos, seixantena. La parella de belgues, menys de 30, com els 3 russos i els suecs són pare i filla. 60 i 25.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: