La Gola del Ter.

Caminar per la sorra convida a la reflexió fins que et cremen les plantes dels peus. I avui no ha estat per l'escalfor del sol, sino per la força de la sorra refregant uns pobres peus, acostumats a dur botes. Els dits dels peus s'obren com mai, la planta, caminant, fa treballar tots els músculs... Continue Reading →

El Montgrí

Entre la Bisbal i Ullastret hi ha una petita carena de tres turons que son les últimes onades de les Gavarres pel nord. Al peu d'aquests turons fins la Jonquera és practicament terreny pla, la plana emporitana, on en cada petita elevació del terreny hi trobem un poble. Terreny domesticat per la humanitat i on... Continue Reading →

Volta fins a can Cabruja

Mirar els boscos de les Gavarres els primers temps de primavera pot fer mal efecte. Els pocs roures i lledoners son arbres que fan el que s'espera d'ells en aquests dies. Treuen fulles noves, lluentes d'un verd clar que mostra com n'estan de sans. Alzines i suros, grans guanyadors en quantitat de peus al massís... Continue Reading →

Masos vius vs masos morts

Dins del massís de les Gavarres un es pot imaginar el tràfec humà que hi ha hagut amb una mica d'imaginació. De dòlmens fins a radars meteorològics, de coves fins a masos i de rescloses fins a piscines. De masos abandonats n'hi ha un munt, molts d'ells amb el teulat esfondrat. Quan a un mas... Continue Reading →

Peratallada, Forallac.

Forallac, municipi que abarca pobles, veïnats i ermites entre la plana baixempordanesa i les boscúries gavarrenques, ha estat el municipi on principalment, avui hi he fet la volta. Sortint pel nord de la Bisbal, al costat del riu Daró, he passat per Castell d'Empordà, Canapost, Peratallada, Vulpellac i Fonteta per acabar altre cop a la... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑