Del refugi Bonatti a la Fouly. Sisena jornada del TMB.

L’entrada a Suïssa l’he feta pel Grand Col Ferret (2537m). Puntualment. A les dotze del migdia exactes del meu rellotge Timex, he creuat la fita de granit que separa els dos estats. Hi havia arribat quinze minuts abans per beure, menjar i jeure contemplant la vall Ferret que deixaria enrera en breu.

La Val Ferret
Grand Col Ferret

A Itàlia hi he passat dues nits en refugis on he sopat…pasta. Al Monte Bianco lassanya i al Bonatti llaços amb crema de formatge. De segons llom amb pèsols i amanides amb carn. De postres tots dos van servir poma fornejada. Aquest parell de sopars i nits els he compartit bàsicament amb nordamericans, que caminen en grups nombrosos. També japonesos, coreans, francesos, anglesos i un hindú. Em van cridar l’atenció uns joves eslaus, potser finesos. Eren corredors de muntanya i només duien la seva petita motxilla quan van arribar. N’eren sis, tres noies i tres nois. I anaven amb quatre adults que eren els que duien motxilles i bosses. Van arribar just per sopar. Han marxat just esmorzar.

La primera part de la jornada ha estat la mateixa tònica de la d’ahir tot planejant entre prats alpins i travessant torrents uns per sobre de neu, i d’altres mullant i enfangant les botes. Un gran caient d’aigua cap a la vall, obliga a baixar cota, molta, per després tornar-la a pujar, arribant a una pista on es troba el xalet Val Ferret, un hotelet amb encant. Després en pujada fins al refugi Elena, trobant altre cop fang, aigua per tot arreu i congestes de neu en ple desglaç. La vista, en 360 graus és d’alta muntanya i el Mont Blanc torna a quedar amagat darrera les parets d’altres pics també imponents. El refugi Elena no és obert al juny. Amb un breu descans al seu mirador, es comença l’atac al coll Ferret.

Refugi Elena

Una hora i mitja de bona pujada on es passen dels 2055m de l’Elena fins els 2537m del coll. Per davant i per darrera veig gent pujant i també dues parelles baixant. El dia és assolellat, el vent fresc i la visibilitat perfecte, condicions totes elles per gaudir de les vistes amb cascades i sentint un parell de cops, trencaments de rocs caient avall per culpa de l’aigua. El so, semblant a un tro, esgarrifa.

Pujant i arribant al Grand Col Ferret

Fa anys, un company de feina va descobrir unes webcams suïsses que enfocaven a muntanyes. Era als inicis de la popularització d’internet. Molts cops tenia les imatges a la pantalla de l’ordinador i veiem els paisatges en directe. Va anar a Suïssa diversos cops. Hi anava en cotxe, voltava i tornava. Per economitzar, se’n duia tot de casa seva, fins i tot, el gasoil en marrantxes. Fill de casa de pagès, disposava de carnet econòmic per carburants. Travessant fronteres amb bidons de benzina i mai el van enganxar. Per aquell temps jo creia que mai podria anar a Suïssa. Ara, estic als peus del Tour Noir i el Mont Dolent. Joan, he pensat en tu mentre baixava del coll.

Tot baixant cap a la Fouly

I Suïssa ha aparegut verda, en una nova vall per mi. Enrera queda la regió d’Aosta i davant meu el cantó de Valais, a la Suïssa francòfona. La baixada, gloriosa amb tots els meus sentits oberts i vigilant també de no caure, m’ha permès arribar al refugi de la Peule i a partir d’aquí una pista fins Ferret, un llogarret de quatre cases a tocar del riu i només quedava arribar al nucli de la Fouly, amb hotels, albergs, restaurants i un super. Cases aïllades de turisme hivernal a peu de remontadors per esquiar. Set hores i mitja de pujada, baixada i passeig. Passat el refugi de la Peula (2015m) la pista tranquil·la que anava baixant, l’he feta conversant amb el noi hindú. Fa mig any que treballa a Irlanda i les muntanyes que ell coneixia eren les de l’Himàlaia i aquesta estada als Alps, ha dit, era la seva primera vegada. Jo també, l’he respost. A Ferret ens hem separat i baixant pel costat del riu que em duria a La Fouly un helicòpter ha passat per sobre meu. Una estona després ha tornat a passar. Penjant d’un cable de l’helicòpter, hi havia dues persones. El rescatador i el rescatat. A la Fouly, un cop instal·lat, he trobat per terra una moneda de deu cèntims de francs suïssos. Dec tenir sort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: