El sopar del refugi de Nant Borrant es fa en dues taules llargues. Una parella de suecs, una de nordamericans, dues de coreanes, un grup organitzat de deu francesos, tres russos, un francès que anava sol i un servidor. La crema de verdures amb formatge va ser xarrupada pels coreans, beguda del plat pel francès i sucada en pa per mi. La salsitxa savoiana va ser servida amb salsa de tomàquet i patates amb beixamel gratinades. El pastís va ser de poma. Pel matí, més o menys tothom ha sortit a la mateixa hora i ni el dringar dels esquellots de les vaques ni la fressa del torrent han estat els que m’han despertat. Han estat els caminadors més matiners.
El punt més alt de la jornada era la Croix de Bonhomme després d’haver descartat el pas pel col des Fours. El dia boirós i ple de congestes de neu ho desaconsellava. La pujada fins al refugi de le Balme és per pista paral·lela al torrent Bont Nant que baixa rabiant. Passat le Balme, s’afronta la pujada per corriol i les primeres congestes. La boira va guanyant amb l’altura així com la neu. Crampons als peus, ulleres de sol pel blanc de la neu i com que el vent era zero, es podia pujar en màniga curta. Coincideixo un tram amb els coreans amb qui parlo una estona. Un d’ells, coneixedor de Catalunya, d’Espanya i de França, és amb qui parlo, tant en anglès, com en francès i en espanyol, quan ell em pregunta si jo també el parlo. Fins el col de Bonhomme i un cop passat fins la Croix de Bonhomme la boira es torna espessa i la vista és curta. Es pot distingir la traça d’altres caminadors i de tant en tant, una estaca pintada amb fluorescent fa més fàcil la ruta. Poc després de la creu, el refugi de Bonhomme apareix com una gran ombra i un cop passat, les estaques són més seguides, cosa que dona més seguretat en la ja baixada cap a les Chappieux.
La boira va quedant per sobre meu, les congestes disminuint, l’aigua que corre pertot, aprofita els corriols de caminar per fer via. Als primers prats ja hi apareixen granges, algunes abandonades. Sense concessió en la baixada es creua un pont molt vell i una petita central elèctrica on hi arriba una pista. Aquesta pista és la que porta, amb alguns retalls, cap a les Chappieux on hi ha el refugi de la Nova. Faig una mossegada assegut amb els suecs i comentem la jugada.
A les Chapieux la ruta agafa la tendència norest i per aquí hi passa el torrent des Glaciers. Pel costat d’aquest torrent i aprofitant la seva vall s’arriba al refugi de les Mottets. El panorama és espectacular. Una vall on a banda i banda, desemboquen al torrent tot de glaceres en ple desglaç fent que l’espectacle de salts d’aigua donin molta alegria a la pujada. El torrent baixa amb molta mala bava i en un grup de granges, la Ville des Glaciers, el travesso per un pont de fusta. En mitja hora s’arriba al refugi de les Mottets acompanyat dels xiulets de les marmotes i de l’espectacle que fan, fent veure que es barallen a cops de puny, com els cangurs. Aquest refugi és l’últim de la part francesa del Tour en aquest sentit. El col de la Seigne, en la pròxima jornada, fa de frontera amb Itàlia.
La caminada ha estat de set hores i mitja on el punt més alt han estat els 2470m del col de la Croix du Bonhomme. Per la boira no ha estat possible veure els pics, cims i agulles del massís, que em quedaven tant a la vora i la pluja ha estat anecdòtica un parell de moments. A l’arribada al refugi, el sol m’ha fet treure la samarra i ha sigut un engany. Núvols negres, vent fred i trons amenaçadors no han enganyat. La pluja, forta, ha començat a caure alimentant encara més el torrent cabalós. Pluja i torrent, me’ls miro des de la finestra del menjador del refugi, acollidor i ple d’objectes antics dels Alps penjant de parets, bigues i sostre.
MyFox, senderisme 
Sort dels crampons. C’est très jolie!
M'agradaM'agrada