Del refugi de les Fioux al refugi de Nant Borrant. Segona jornada del TMB.

L’esmorzar al refugi no ha estat frugal. Pa amb mantega i melmelada, un iogurt, un suc de pinya i un cafè amb llet. En companyia d’una parella de suecs amb qui també vaig compartir el sopar. Tenien previst fer la mateixa etapa que jo així que ens hem retrobat a Nant Borrant. Abans de les vuit encarava el col de Voza amb cel amenaçador de pluja. El guarda la preveia per “apres midi” però abans de les deu ja queien les primeres gotes i no ha deixat de ploure fins la una, quan he arribat al nucli urbà de les Contamines. El tram de la jornada de més alta muntanya l’he hagut de fer amb jaqueta impermeable. Abans que comencés a ploure i passat el col de Voza, he pujat una estona al costat de la via del cremallera que passa per Bellevue i s’enfila fins al peu d’un refugi. Le tramway du Mont Blanc. A Bellevue, he deixat a banda la via del trenet. Direcció sud he travessat primer el torrent del desglaç de la glacera de Bionnassay a través d’una passarel·la penjant i he encarat la pujada al col de Tricot de 2120m. Per passar-lo han estat necessaris els crampons. Una congesta de neu amb força gruix queia com un llagrimot des del coll fins força metres abaix.

Després, una boira bastant espessa no deixava veure el següent objectiu, els xalets de Miage a 1559m. La pluja en cap moment ha estat torrencial però ha estat suficient per tal que l’aigua corregués pertot, fent que les meves passes sobre fang i roques fossin més lentes per evitar la relliscada. En uns quants trams la traça del camí quedava sota congestes de neu i fang produïdes per petits allaus complicant una mica més la baixada. El paratge dels xalets de Miage és preciós. Un petit nucli de cases de fusta, amb un refugi i obradors de formatge envoltat de prats que s’enfilen en totes direccions cap a muntanyes amb glaceres i neu. La pista per on s’arriba a aquest nucli en vehicle l’he caminada un parell de minuts. Un corriol enfangat tornava a enfilar-se aquest cop al col de Truc i els seus xalets amb refugi inclòs a 1720m d’altura. La pista que arriba a aquest nucli m’ha servit per arribar a les Contamines. Una pista contínuament en descens i sempre sota avetoses fins els 1164 de les Contamines, poble amb carretera i dedicat descaradament al negoci d’esports d’hivern amb tota mena de serveis segons les guies.

Però al meu pas no n’hi havia cap. O per temporada acabada o segurament per dilluns tots els establiments eren tancats i barrats. I el parell de supers no obrien fins les tres. Com que era la una, he fet un mos de la meva motxilla i he seguit caminant, ara direcció a Notre Dame de la Gorge, per una pista molt agradable i planera al costat d’un torrent que baixava controlat per les centrals elèctriques. A partir de l’ermita, i fins el final de jornada, tres quarts d’hora de forta pujada per arribar a un bonic refugi amb vistes als pics ennuvolats. Núvols que per sobre el refugi es van trencant deixant passar un sol que assequen la meva roba, botes i motxilla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: