De San Andrés a Santa Cruz de la Palma. El quadrant norest de la Palma pel GR-130.

San Andrés té la vista cap a l’est. La sortida de sol darrera de núvols baixos no ha estat gens fotogènica i la jornada, una hora més tard era assolellada. Es podien veure les crestes de les muntanyes centrals de l’illa però ha estat un vist i no vist. Els alisis han tornat a ennuvolar el centre elevat de l’illa. Per la nit ha plogut i sumat al vent de nord ha fet l’efecte meteorològic de la pluja horitzontal. Tot i dormir sota cobert, moltes gotes arribaven a la meva cara dormida. Les onades trencaven amb força i el seu retorn arrossegava rocs i pedrots fent cruixir l’ambient.

La marxa cap a Puntallana ha estat en gran part en terreny agrícola de la Palma excepte pel pas obligat de barrancs com a tota la zona nord de l’illa on la vegetació creix exuberant. Pels passos entre barrancs, l’activitat humana centrada en l’agricultura s’hi poden trobar cultius de patates, mongetes i de fruiters com tarongers, alvocats, papaies, ametllers però el guanyador absolut és la palmera. Amb diferència absoluta i a qualsevol feixa domesticada per l’home amb pedra seca, en aquesta zona, els plàtans guanyen amb rotunditat.

Sota d’un barranc he tocat platja i era tanta la humitat que proporciona l’oceà, juntament amb l’aigua que aflora de qualsevol roc, que en molts passos, l’avenç era complicat degut al fangueig barrejat amb lloses de pedra i la vegetació que envaïa la traça. A qualsevol fil d’aigua, les nyameres salvatges hi creixen amb alegria i les fulles, com orelles d’elefant contribueixen a la bellesa de l’entorn i també a la dificultat per passar-hi.

Dins dels barrancs només s’hi escolta la natura, els ocells o l’aigua escolant-se. Als lloms, avui s’hi sentien llunyans, els cops de gas i frenades dels cotxes participants a la competició de rally que es feia a l’entorn de los Sauces. Fins a Puntallana, que era dalt d’un barranc altre cop ferèstec l’ambient natural i agrícola s’anava combinant al pas del camí. A partir de Puntallana, l’entorn residencial comença a sorgir sempre barrejat amb cultius. Des de miradors ja es divisa Santa Cruz de la Palma i tota la seva àrea d’influència però la geografia guanya i el camí segueix el seu traçat costerut i complicat, ara ja amb tendència clara a baixar de cota. En trams, no hi ha altre alternativa que anar pel voral de carretera principal però resulten pocs minuts. L’entrada a Santa Cruz és per la porta del darrera. El camí reial de la costa, el GR-130, segueix el traçat fidel al seu passat, però entrant a la ciutat d’uns 17000 habitants, brutícia, abocaments i màquinaria portuària diversa, abandonada i rovellada no reflecteix com n’és de bonica la ciutat on arribaré. Em quedo i visito el centre històric d’un passat clarament colonial que mostren els seus edificis i habitatges. La pensió on faré nit, és en una casa d’aquest tipus amb terres bonyeguts de fusta i estances grans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: