De Santa Cruz de la Palma a Puerto de Tazacorte. El cami reial de los Puertos o PR-LP-1.

El camí més important des de la invasió castellana a l’illa de la Palma es va construir molt ràpidament. A la platja de Tazacorte els castellans van començar la seva trepitjada als aborígens i van connectar els dos punts més importants de l’illa. Els dos tenen platja. A partir d’aquí i fins fa poques desenes d’anys aquest camí era la principal ruta de comerç i ara, és una ruta senderista exigent, senyalitzada i que en el meu cas, feta en vuit hores i mitja amb els descansos pertinents. Només sortir de Santa Cruz, la pujada és costeruda amb la gràcia que el carrer per on s’avança és preciós tot mirant les cases de tipus colonial i competint a veure quina té el color de façana més bonic. La ruta passa pel poble anomenat El Paso però primer s’ha de superar el punt anomenat del Reventón situat a 1418m d’alçada. Una carretera porta a el Paso i el sender la creua mil vegades. La carretera serpenteja, el sender s’enfila. Es passa per un monestir actiu i amb possibilitats de fer estades espirituals. És el monestir del Císter, sens dubte emparentat amb el de Poblet, del qual vaig tenir l’honor i privilegi de passar-hi una nit, precisament fent part de la ruta del Císter. Es va veient com Santa Cruz queda enrera i avall i l’últim cop que es creua la carretera canvia el paisatge. El sender s’interna en un bosc de laurisilva amb terres molsosos, amb falgueres, llorers, bruc, camí empedrat i humitat pertot. La pujada no concedeix descans en cap moment fins a arribar al Reventón. El dia, boirós, impedeix veure la vista que teòricament té aquest punt. Tota la pujada per mig de bosc ha estat fosca per la boira i per la tupida estructura arbòria.

De baixada, el canvi forestal és del 100%. Es passa a un descens molt més suau en general i sempre sota pi canari. El descens, va fent revolts fins arribar a l’ermita de la virgen del Pino i durant el trajecte es pot observar molts exemplars de pi canari amb diàmetres i alçades espectaculars i és que els pins més propers al camí sempre van estar prohibits tallar-los, per donar ombra a tothom que hi passés. En la jornada d’avui el sol no ha dit ni hola. Arribat a l’ermita, el sender ha entrat definitivament a una baixada suau, per camí asfaltat i algunes cases que anirien en augment fins arribar a el Paso. Cases d’una sola planta, modestes però amb vida la majoria. Fins al final de la jornada, el sender transcorre per trama urbana però sempre respectant el traçat del camí històric i això fa que no deixi en cap moment que la caminada sigui entretinguda. Es creua el GR-130 per un punt que vaig passar fa uns dies quan anava de sud a nord. Es passa per grans extensions també i abans d’arribar al poble de Tazacorte de plataneres. Com que és diumenge, no hi ha activitat humana laboral. Sí que n’hi ha al port i platja de Tazacorte. Famílies de palmeros a la platja de sorra negra i alemanys a les terrasses. Gent mudada també, celebrant la primera comunió d’infants i gaudint del diumenge a la seva terra. A la platja trobo la família de el Tablado, on hi vaig passar una nit i hem xerrat una estona, com si fóssim vells amics. Al port de Tazacorte s’inicia el GR-131, la ruta del Bastón. El Roque de los Muchachos i totes les crestes del parc nacional m’esperen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: