De El Tablado fins a San Andrés, seguint el GR-130 de la Palma.

A el Tablado, veïnat entre barrancs, vaig tenir la sort de trobar un sostre per dormir després de caminar nou hores. La intenció de la jornada d’avui era arribar al poble de los Sauces on pensava que no tindria problema per trobar allotjament. Arribar-hi m’ha costat vuit hores i mitja sabent que l’església del poble és diu de la Nostra Senyora de Montserrat, i que pensava visitar. No comptava, ni sabia, que a los Sauces s’hi feia un rally de cotxes i evidentment, tots els llocs per dormir eren plens. I sí, he visitat l’església blanca per fora i per dins, amb coberta de fusta i amb un rosetó a la paret principal, on la Moreneta és la figura del vitrall. Dins, cap referència a la verge que jo hagi estat capaç de veure. He seguit camí fins a ran de mar. Per primer cop des de fa sis dies a l’illa de la Palma, estic a tocar de l’oceà. San Andrés, el barri marítim de los Sauces és un petit nucli on hi ha un petit amarrador, tres bars i una pensió. Els bars eren oberts, la pensió tancada, així que la nit l’hauré de passar al ras. Vora una ermita hi ha una font i la zona infantil del veïnat. A l’ermita, devots preparaven enramades pel Corpus i tot parlant amb ells, m’han comentat que a tocar de mar, un restaurant que mai va obrir, té un voladís on algun cop, algun caminant s’hi ha arrecerat i dormit. I aquí estic, davant del mar, escrivint i amb les onades trencant a les roques davant meu.

La caminada, com la jornada d’ahir ha estat ferèstega i salvatge en la major part de les hores. Amb una gairebé nul·la activitat humana han anat passant les deu hores caminades avui. Barrancs fondos i frondosos de vegetació típica palmera, com el de los Hombres, los Franceses i el de los Gallegos fins arribar al nucli de Barlovento on la presència d’elements urbans han anat creixent fins a los Sauces. El barranc abans d’arribar-hi, el de la Herradura, era en bona part amb feixes cultivades de palmeres de plàtans i nyameres. Abans de Barlovento, la poca terra domesticada per l’home és als lloms entre barranc i barranc. I és que al nord de la Palma no hi ha treva. Els trams planers són anecdòtics i no serveixen ni per agafar aire. Tota la jornada ha estat amb molta humitat i les crestes dels barrancs eren tapades per una boira tupida i fosca. Plugims intermitents es sumaven a la suor corporal per sentir-se xop. Els descansos que he fet han servit per endrapar fruita que em van regalar a la casa on vaig dormir. Quatre taronges, dos alvocats, tres plàtans i un pero. Una fruita vella de l’agricultura palmera. Un híbrid amb forma de poma i gust de pera. Tot ecològic, mai ruixat amb cap producte, de la petita finca que tenien la parella de la casa. A san Andrés he menjat en un dels bars. Quan he pagat, el propietari m’ha regalat mitja dotzena de plàtans i més si n’hagués volgut. Un dels clients, begut, li ha dit: “y pan no le das?” I a la meva motxilla també hi ha entrat una barra de pa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: