La Gola del Ter.

Caminar per la sorra convida a la reflexió fins que et cremen les plantes dels peus. I avui no ha estat per l’escalfor del sol, sino per la força de la sorra refregant uns pobres peus, acostumats a dur botes. Els dits dels peus s’obren com mai, la planta, caminant, fa treballar tots els músculs dels peus i molts de les cames, acostumats a dormir, caminant per sorra reaccionen i es posen a treballar acompanyant els infatigables, els que sempre treballen, els que si no fos per ells, el cos no aguantaria ni un passeig d’un diumenge al migdia. Els peus han quedat cremats, les cames, amb músculs tibants i el cap, amb alegria ha esbandit mals pensaments. La caminada per una part del parc natural del Montgrí ha estat curta però intensa. De la platja del Racó, municipi de Begur, i sempre per sorra he avançat per la platja de Pals, la del Grau, he travessat el rec del Molí de Pals sense que l’aigua em toqués i avançant cap al nord he passat primer per la platja de la Fonollera i finalment per la de la Gola del Ter, fins la desembocadura del riu. Sempre, veient les Medes a l’escenari. Llavors he tornat.

Totes aquestes platges tenen dunes i d’uns anys cap aquí s’està potenciant el seu creixement. S’hi col·loquen estaques de fusta unides per corda, per delimitar el pas descontrolat de veïns i forasters. Les mateixes plantes que hi ha a les dunes escampen llavors per la sorra que ningú hauria de trepitjar fent creixer, amb el pas del temps, la força de la duna. Dunes que aguanten les llevantades que sempre tindrem. Dunes que protegeixen cultius, maresmes, càmpings i apartaments. Dunes on hi crien ocells i rèptils hi fan la seva vida. I avui he pogut ser testimoni d’un avenç en aquesta zona. Un ocellet, el corriol camanegre que necessita de condicions gairebé salvatges en platges, està criant en aquesta zona. Sense buscar-ne i sense binocles n’he comptat fins a catorze només en l’anada fins la Gola. Alguns nius no tindran èxit perquè en les gairebé tres hores que he passejat, he coincidit a les zones properes d’aparcaments, amb gent passejant gossos deslligats, corrent amunt i avall. Pobres corriols. De dia els gossos, de nit, les guilles.

Aquí deixo tres vídeos. El primer, s’hi pot veure un corriol camanegre despistant-me. Al segon, un tronc arribant a la platja i que servirà, si no es retira, d’aliment per la vida de la platja i el tercer, l’amplada de la desembocadura del Ter, que arriba sense força al mar, moribund, incapaç de fer delta i amb prou feines dolcificant la Mediterrània.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: