El Bassegoda, des de Sadernes.

“Dalt del Bassegoda com posat exprés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra”. Així diu una placa que recorda “La punyalada” de Marià Vayreda. En aquest respatller de pedra m’hi recolzat per fer un mos i un traguinyol. Als meus peus, la vista quedava difosa per la pluja que queia però s’endevinaven bé tots els relleus propers i una mica menys els llunyans. Podia distingir el Montgrí, referent geogràfic per a tanta gent i mirant cap al sud, jugava a endevinar les cadenes muntanyenques. No esperava ningú i un crit d’alegria m’ha fet aixecar. Un noi, acabava de fer cim pensant que estava sol, com així em va dir. Plovia, poc, però suficient perquè el descens per la banda nord resultés relliscós i propens a fotre’s una patacada. Hem baixat junts amb el noi, simpàtic i xerraire fins al GR-11, on he decantat jo cap a l’oest, ell cap al nord.

Per arribar al Bassegoda he pujat primer per pista apte per vehicles fins passat ca n’Agustí de Riu i des d’aquí i passant per l’ermita de la Mare de Déu de les Agulles pujant per corriol només apta per caminants i bestiar divers. L’última pujada per la tartera anomenada caire de Cornudells feia que bufés pels narius ara mirant a terra, ara mirant la traça, ara mirant la vista que se m’obria al nord. El vent de nord, portava gotes de pluja que queien barrejades entre grosses i petites. Un cop a dalt, un petit descans i cap avall tot fent volta per gaudir del Bassegoda per dues de les seves vessants.

El Bassegoda
Mare de Déu de les Agulles
Vista sud des del Bassegoda

Camins fondos entre vegetació i arbredes de cara nord, he pogut veure teix, m’han dut gairebé sempre en baixada fins a la riera de sant Aniol. D’aquí a Sadernes, tot en baixada relliscosa i travessant la riera en vàries ocasions.

Excursió preciosa que he fet en set hores sense treure’m el jersei que duia en cap moment per una vall que a l’estiu s’omple de banyistes de riu i que avui en gaudien escaladors i altres caminants com jo. La riera de sant Aniol és joia garrotxina pertanyent a l’espai natural de l’Alta Garrotxa. El Bassegoda, merescudament, marca límit comarcal entre Garrotxa i l’Alt Empordà i el GR-11, poca broma, va del Mediterrani al Cantàbric. Si tot va bé, el 2019 el faré de cap a cap, d’oest a est.

Un punt del GR-11
Passera a la riera de sant Aniol
Pont de Valentí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: