Travessar la serra de Finestres, primer per l’est del Puigsallança i per tornar, per l’oest. Han estat set hores de caminada amb una paradeta a Santa Pau, per gaudir del seu entramat de carrers medievals, ara turístics. Tota la caminada ha estat pel parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa i només per això, la garantia d’assaborir cada pas fet queda garantit. En set hores, la variabilitat de paisatges travessats és força àmplia i pel que fa a grans vistes es poden veure en un moment determinat, les illes Medes. Per tant, el paquet va bé. Sortint de sant Aniol i fins arribar a la serra pel coll de la Palomera camines per alzinar ben poblat i amb arboços ben plantats. La cara nord de la serra i fins que no es va perdent alçada, els faigs guanyen i compten amb la sempre bonica companyia de boix grèvol de bons diàmetres. Els roures també es deixen veure i quan travesses rieres o zones més humides, els rebrolls d’avellaner alegren la visió general. El sol, com que estava mig tapat per núvols, li costava de filtrar-se per la boscúria donant una il·luminació més de vespre que de matí. La tornada, després de la breu visita al poble garrotxí, ha estat paisatgísticament inversa a l’anada excepte un cop passada la serra, ja que durant alguns trams, he avançat vora torrents com el de Matabous, afluent de la riera de Llémena que m’ha dut fins a sant Aniol altre cop. En cotxe he seguit la vall per on baixen totes aquestes aigües que van a petar directament al Ter, passat sant Gregori. Començava a ploure a la Garrotxa. Entrava tramuntana a l’Empordà. La primavera avança cap a la seva primera meitat.
MyFox, senderisme 
Deixa un comentari