Cap a Santa Llúcia de l’Arboç

Santa Llúcia és el destí de molts excursionistes que surten o bé de la Bisbal o bé de Sant Pol. S’hi arriba per un camí vell de carro si es vol, perquè les formes d’arribar-hi són moltes, depenent de la volta o estona que un s’hi vulgui estar. A part de l’ermita, un refugi tancat, unes taules per fer-hi xefles i un entorn immediat net de vegetació fa que aquest paratge sigui un petit oasi dins les espesses Gavarres. Oasi amb la font seca, tot i que per la riera avui hi baixava un fil d’aigua. Avui, les Gavarres, excepcionalment tenien aigua pertot i és que per que s’hi mostrin humides ha d’haver plogut molt. I així ha estat d’una setmana cap aquí, les rieres gavarrenques omplint d’aigua el riu Daró i alegrant la vista dels bisbalencs arrepenjats a les baranes dels ponts.

La volta feta avui m’ha costat quatre hores i tres quarts de passeig. De la Bisbal a sant Pol creuant la riera Marqueta i agafant un tram del GR92 i després enfilant cap a la banda est de can Pugnau per arribar fins la creu de la Cavorca. Un cop aquí, pel corriol que passa pels límits de la propietat de can Pugnau s’arriba a les ruïnes de can Mirameu on enlloc de baixar pel GR he decantat cap a santa Llúcia. D’aquí, pel camí vell fins a sant Pol i torna cap a la Bisbal pel mateix inici.

El bonic corriol de termes per on he passat, cada dia es troba més erosionat amb punts concrets molt aixafats pel pas de les motos i l’efecte posterior de l’aigua baixant amb força. La ruïna de can Mirameu mostra un exemple clàssic de molts masos a les Gavarres. Sostres esfondrats i amb heures batallant per llençar les parets a terra. A can Mirameu, hi aguanta el sostre d’una part d’un dels dos edificis. Una forta volta catalana que soporta el pas del temps, de l’aigua i de les plantes.

Església de Sant Jaume a Sant Pol
Ermita de Santa Llúcia
Can Mirameu

La volta d’avui l’he feta sense motxilla. Quatre monedes per si de cas havia de comprar alguna cosa a la tornada eren a una butxaca. Les claus i el mòbil a d’altres. El barret de Kalenji, una samarreta de poliester taronja sota de la jaqueta polartec de Millet i als peus, uns mitjons de senderisme de l’aldi i botes altes Crispi. I els pantalons, una estrena. Uns Ternua de caminar, negres, d’estiu, model Sabah, amb una composició de 85% de poliamida i un 15% d’elastan o dit també licra. Estrenar una prenda i que no es noti que la portes de nou, és el millor que pot passar i espero que aguantin molts i molts quilòmetres amb mi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: