Sant Cebrià de Lledó, altrament dit, els Metges.

Un dels nuclis que es troben al bell mig de les Gavarres és aquest. Uns quants masos pertanyen en aquest nucli tot i que l’església i els casalots del voltant són els més coneguts pel sobrenom: els Metges. I és que aquí s’hi veneren els sants Damià i Cosme, metges. Sens dubte, es tracta d’un dels epicentres gavarrencs per excel·lència i s’hi arriba fàcilment per pistes forestals, des de Cassà de la Selva, al Gironès o des dels nuclis de Cruïlles o sant Sadurní de l’Heura al Baix Empordà, comarca a la qual pertany aquest llogarret. Hi ha un restaurant obert molts dies a l’any que atrau tot tipus de visitants, els que menys, potser, els que hi arriben caminant. Cotxes, motos i bicicletes son els seus principals clients.

Des de la Bisbal, hi ha multitud d’opcions per arribar-hi i la que he triat avui ha estat per la riera de Cantagalls. Primer, remontant el Daró per la seva riba esquerra fins passat el molí d’en Frigola, que travessant el Daró i tot planejant s’arriba al paratge de la font de Cantagalls. A partir d’aquí, caminant al costat de la riera s’arriba als camps del mas Torrent i can Simon i després, sempre tenint la riera a la vora un s’enfila fins els Metges. Per tornar, he agafat el sender PR-C-100 fins can Font de Muntanya i llavors, per la pista ampla, fins la passera de Cruïlles veient a estones les ruïnes de can Coia, una llàstima de mas abandonat que encara no fa deu anys, conservava bona part del teulat. Ara, ja és tot esfondrat. De la passera fins la Bisbal, he retornat per la riba dreta del Daró.

El dia ben emboirat no ha deixat gaudir de les grans vistes que hi ha des dels Metges cap al norest, les Medes, cap de Creus, la plana empordanesa…però per altra banda la sensació de frescor ha fet que ni la calor ni la humitat afectessin en gaire les condicions per fer una bona caminada de sis hores totals. Portava les botes hivernals Bestard FF Pirenaica que properament ja quedaran endreçades per la propera tardor-hivern. Els pantalons de cotó han quedat molls als baixos dels camals quan travessava rieres i no s’han assecat gens. Samarreta de poliester, dessuadora prima i jaqueta polartec de Millet conjuntament amb la motxilla Ferrino, el barret Kalenji i uns mitjons de senderisme de l’Aldi han completat l’equip que he fet servir avui.

Els Metges, arribant pel nord i amb el gran lledoner de l’entrada
Travessant la riera de Cantagalls

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: