GR-11. De Puigcerdà al refugi Corral Blanc. Jornada 25.

De manera planera i per asfalt es surt de Puigcerdà. Abans d’encarar la pujada es passa per dos pobles típics ceretans: Age i Vilallobent, emmurallats per cases adossades amb gespa segada i tots els porticons tancats. Els campanars de les esglésies sobresurten amb timidesa dels mausoleus de pedra i teulats de pissarra. Cases mortes de fàstic.

Entre pistes i corriols s’arriba al coll Marcer envoltat de prats d’alta muntanya i per darrera quedant lluny la plana ceretana entre muntanyes del Pirineu i la serra del Cadí.

Al coll Marcer, el sender segueix límit fronterer amb termes numerats de granit. Una pista ajuda a concretar aquest límit que senglars i altres bèsties no en fan ni cas. Així fins al coll de la Creu d’en Meians. Una molt mala senyalització fa confondre al caminador degut als múltiples corriols fets per les vaques dins bosc de pi negre. Una pista fa de salvadora d’aquest laberíntic tram del GR, deixat de la mà de la natura i s’arriba fins a Dòrria, petit nucli també emmurallat de preteses mansions. Fins a Planoles s’hi va per camí vell, fet corriol de tanta bardissa entre parets de pedra seca i mantenint cota de nivell.

El GR no hi passa per Planoles però un càmping s’hi anuncia amb rètols per si el senderista hi vol reposar. La meva jornada segueix el GR enfilant-se malèvolament pel corriol que indica l’ascens al Puigmal des de Planoles, arribant primer a l’àrea de pícnic del Corral Blanc i tot seguit al refugi del mateix nom.