Caminant gairebé pertot
El rapinyaire més abundant a l'illa de la Palma és el petit xoriguer. Contínuament se senten els seus xiscles intermitents, es veuen els seus vols ràpids i com fan l'aleta buscant preses. També posats dalt de suports de fusta, a cables elèctrics, dalt de la copa d'un arbre o sobre d'un teulat. Com que ara... Continue Reading →
La previsió avui també era de pluja. I no m'ha caigut ni una gota en tota la caminada. La noia de l'alberg de Puntagorda m'ha dit que el sol que ens rebentava a la tarda pel matí no hi era. I que havia plogut bastant. Els microclimes de l'illa de la Palma també els he... Continue Reading →
Sempre és una joia poder trepitjar parcs nacionals. El de la caldera de Taburiente es va declarar el 1954 i avui, aquest caminador hi ha fet una volta. La sortida l'he feta d'allà on he passat la nit, l'hotel Eden de los Llanos de Aridane. El fet de ser una volta m'ha permès deixar un... Continue Reading →
Abans que sonés el despertador un gall ronc ja avisava que el dia es posava en marxa. El sol no acabava de veure's i la grisor ambiental era la d'un matí sense vent ni pluja però ben tapat. Abans de les vuit feia un cafè al bar La Parada i les persones que entraven comentaven... Continue Reading →
Les merles s'hi posen d'hora. Les seves refilades anuncien que el sol ja és a punt d'encetar el dia i sentir-les des d'un llit, havent dormit còmodament sempre és agradable. La remor dels primers avions aterrant al proper aeroport també acompanya a tots els veïns de Villa de Mazo, sigui laborable o com avui, diumenge.... Continue Reading →
A Villa de Mazo, a l'illa de Palma, la vista cap a l'est és mar. L'oceà que banya el continent africà a la latitud on es troba l'illa es troba en calma, el cel gris, tapat, amb nuvolades corrent de nord a sud empeses pel vent que refresca i humiteja l'ambient. Gralles volen i xisclen... Continue Reading →
Entre el Rosselló i l'Alt Empordà hi tenim la serra de l'Albera i el seu punt més alt és el puig Neulós, amb 1257m d'altura sobre el nivell del mar. Del mar Mediterrani, que des d'aquest cim es pot veure a sud i a nord del cap de Creus, cua del Pirineu. Del coll Forcat... Continue Reading →
Carenejant entre el coll de la dona morta i el cim del Moixer es contempla a banda i banda l'Empordà i el Vallespir i amb permís especial, la Garrotxa i el Rosselló. Amb aquesta alçada ja se'n veuen més de comarques però la jornada d'avui, plujosa amb núvols baixos i boires diverses feien que la... Continue Reading →
Caminar per la sorra convida a la reflexió fins que et cremen les plantes dels peus. I avui no ha estat per l'escalfor del sol, sino per la força de la sorra refregant uns pobres peus, acostumats a dur botes. Els dits dels peus s'obren com mai, la planta, caminant, fa treballar tots els músculs... Continue Reading →
"Dalt del Bassegoda com posat exprés per a confort de l'excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra". Així diu una placa que recorda "La punyalada" de Marià Vayreda. En aquest respatller de pedra m'hi recolzat per fer un mos i un traguinyol. Als meus peus, la vista quedava... Continue Reading →
MyFox, senderisme 