Es comencen a veure alzines. Un indicador de la baixada de cota després de moltes jornades per alta muntanya.
Es camina per boscos molt malmesos per l’eruga del boix i per camins amb molta pedra caiguda dels antics marges d’aquests trams mil·lenaris. Les fulles caigudes dels arbres formen capes profundes de fullaraca on el caminant ha de vigilar les seves passes per no ensopegar amb rocs tapats.
La jornada és completament forestal i de tant en tant, el sender que puja i baixa sense grans desnivells, passa per balcons on es pot gaudir de la vistosa frondositat que donen turons, parets i barrancs. El cim del Bassegoda s’amaga, però la seva mola sempre queda a la vista.
Passat el refugi lliure de Talaixà s’arriba a Sant Aniol d’Aguja on qui no s’hi fa un bany no sap el que es perd. D’aquí al refugi lliure de Bassegoda la caminada és per camí pujantó sense aturador. El balcó del refugi permet contemplar ben assegut en banc de pedra el mar Mediterrani. A peu, encara molt llunyà.
Una sinuosa pista asfaltada porta a Albanyà on hi ha un alberg agradabilíssim per descansar, altre cop, d’una jornada ben llarga.







♥️
M'agradaLiked by 1 person
Muà
M'agradaM'agrada
Ja veus el mar on et faras un banyitu ben merescut? Alt Emporda la darrera comarca del teu viatge! Felicitats.
M'agradaLiked by 1 person
Ahir el vaig veure des de l’Alta Garrotxa!
M'agradaM'agrada