GR-11. D’Ansalonga a Encamp. Jornada 22.

Enlloc de recular des d’Ansalonga fins Arans per recuperar el GR, he seguit fins a Ordino per camí de passeig i vorera. A Ordino, per una pista, he arribat al creuament que m’ha permès tornar a seguir els senyals blancs i vermells. Tres quarts d’hora traïnt al sender. Entre corriols i pistes s’arriba al coll d’Ordino. El pas per la bonica font de la Navina serveix per abeurar-se i descansar una estona.

Al coll d’Ordino també hi arriba la carretera asfaltada. Un aparcament permet a famílies que hi arriben en cotxe, gaudir dels passejos pel bosc que hi ha en aquest entorn. Un d’ells és la continuació del GR que du a Encamp.

Abans d’iniciar la forta baixada cap a Encamp, una caminada entre arbres i prats porta a una silenciosa boscúria de pi negre. El silenci és trencat pel cant d’un moixó que busca resposta i pels gralls de corbs que sobrevolen el bosc. El caminat en solitari, si és prou silenciós i atent podrà veure algun cabirol pasturant entre els arbres. El cabirol, quan se n’adoni de la presència del caminant, fugirà fent els seus grunys característics.

Quan comença la baixada, la remor de la ciutat d’Encamp ja s’escolta. De la remor sobresurten lladrucs de gossos i cops de gas de motos de gran cilindrada. La baixada serpenteja fins la vall passant just abans d’Encamp, pel petit nucli de Les Bons i les ruïnes de la torre del Moro.

A Encamp hi ha tota l’oferta que ofereix una ciutat. En la meva jornada particular, la previsió de tempestes elèctriques durant la tarda em fa desistir de continuar cap al refugi de l’Illa i la nit, la passaré a Encamp.