D’Alagón a Gallur pel camí xacobeu de l’Ebre.

Durant la caminada es divisen centenars de molins de vent a l’horitzó nordoest. Navarra és a tocar un cop arribat a Gallur i així, es va acabant aquest tram aragonès per la comarca de la Rivera Alta de l’Ebre, comarca cervantina i per tant, quixotesca.

L’hostaler d’Alagón m’ha cobrat cinc euros menys del que vam acordar segons ell “por ser catalán y porqué allí, meaís sangre”. Sense ningú pel carrer es surt del poble per carretera amb poc trànsit de cotxes però molt veloços i s’arriba a Cabañas de Ebro. Després es va per camí rural. L’entorn sempre és agrícola i l’Ebre va fent la seva ziga-zaga sempre per la nostra dreta. A Alcalá de Ebro el camí va per la vora del riu. És en aquest poble on van fer governador d’una illa a Sancho Panza. L’illa és idèntica ara que fa quatre-cents anys i depenent del cabal del riu ara és illa, ara és península. El camí xacobeu coincideix amb una ruta anomenada cervantina, on alguns dels seus paratges surten a la novel•la del cavaller de la trista figura.

Arribat a Luceni, la plaça principal és quadrada i els plàtans estan podats i arreglats per donar una ombra gairebé del 100%. La gràcia del plàtan és que a l’hivern, amb la fulla caiguda, la plaça deu ser assolellada i així els avis i els nens la poden gaudir tot l’any. Hi faig un descans i pels altaveus sona una jota com a avís, per tot seguit, anunciar que els xecs de les beques per material escolar ja es poden recollir a l’escola.

La continuació del camí fins a Gallur es fa per carretera on un altre cop no és la densitat de cotxes sinó la seva velocitat. Mai no es camina del tot tranquil pel voral d’una carretera. A Gallur hi ha alberg municipal on també hi ha bar, a l’edifici de l’antiga estació de tren. A la vora, la piscina municipal, on en una tarda estiuenca com la de la jornada que he caminat és fenomenal per fer-hi una remullada i unes braçades. Gallur és un poble partit pel canal imperial d’Aragó. Una macro obra hidràulica del segle XVIII en perfecte estat. Al punt més alt del poble s’hi troba l’església neoclàssica de sant Pere i com que es troba situada en un turó, les vistes són magnífiques als quatre vents. Al sostre i campanar, com en multitud de torres i llocs elevats, les cigonyes en són les propietàries. Autòctones o de pas, els seus nius sempre són respectats per les persones que tenen la sort de tenir-les com a veïnes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: