De Pina de Ebro a Saragossa pel camí xacobeu de l’Ebre.

El camí Ignasià va de Loiola fins a Manresa passant per Montserrat. Aquest camí recrea la peregrinació que va fer Sant Ignasi, fill de Loiola. Sota del pont d’una autopista, havent fet una petita aturada per aprofitar l’ombra del formigó, ha aparegut un home caminant en la direcció contrària a la meva. Hem xerrat uns cinc minuts, holandès i d’una certa edat m’ha explicat que feia el camí Ignasià tot sencer. És la primera persona que he trobat durant aquests dies que porto caminant fent aquest camí i així li he dit. Quan ens hem dit adéu, l’encaixada de mans ha estat llarga i les reverències, mútues.

Només sortir de Pina es troba el GR-99 i es creua l’Ebre per un pont perillós pels caminadors. Una vorera estreta, una barana senzilla i camions passant fregant i succionant el que se’ls hi posa per davant. Poc després s’arriba al final del camí català de sant Jaume per Lleida. Un final trist, sense cap rètol, només el creuament amb el camí que prové del desembocament de l’Ebre anomenat camí xacobeu de l’Ebre. És un camí que va per feina agafant grans rectes per connectar poblacions no així, el GR-99, sender brutal que recorre tot l’Ebre del naixement a la desembocadura anant per les seves ribes.

S’avança cap al nord, per l’extensa vall del riu i per on van totes les infrastructures. El camí va paral•lel a una via de tren i creua per un túnel la del tgv. Hi ha camps de secà i de regadiu i per la vora del sender, pollancres, ametllers i figueres donen algun moment d’ombra al caminador. Passat Fuentes de Ebro els horitzons es veuen amb muntanyes rocalloses, seques i de poca alçada però la vall és tan extensa que queden molt llunyanes. Per arribar a El Burgo de Ebro es creuen i acompanyen al costat canals de rec amb aigua circulant, granges i més camps. Aquí, la terra és fèrtil. En el dia d’avui, les nuvolades creixen pel sud i els trons se senten llunyans.

La previsió del dia era finalitzar a el Burgo, però l’hostal era ple. En una hora i mitja he menjat alguna cosa, he begut un cafè, descansat i decidit que continuava cap a Saragossa. Es preveien tempestes que al final no han caigut al meu cap però a les vuit del vespre passava per sota del Pilar. La segona part de la jornada ha passat per diversos trams tocant el gran riu, un troç, al costat de l’autovia 68 i també per la Cartuja, una mena de poble o veïnat erigit dins d’unes muralles de caire militar. Sempre veient tota la part inundable de l’Ebre que en una part és reserva natural. De la Cartuja ja es veuen els campanars de la basílica del Pilar destacant per sobre la ciutat. El camí connecta altre cop amb el GR-99 i fins a la ciutat es va per una senda de passeig amb baranes, plafons, bancs i taules. Primer ciclistes, després passejadors i finalment gent amb gos acompanyen al caminador a l’entrada de Saragossa. Una entrada molt amable, per una anella verda sense passar polígons. El passeig fins el centre ja és completament urbà i en el meu cas l’arribada és vespertina amb els fanals encara apagats després d’haver marxat onze hores. La gent gaudeix de la seva ciutat corrent, en bici, passejant o menjant un gelat. La gent, sembla feliç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: