De Bujaraloz a Pina de Ebro pel camí català de sant Jaume.

– Está claro que a todos estos les tienen que matar.

-Claro, claro.

Caminar pels Monegres i aquest parell de frases anaven martellejant el meu cervell. Venien de dos tipus asseguts a la taula del meu costat mentre sopava. Dos tipus en silenci, que només el van trencar quan a la tv parlaven de Catalunya. Ho van dir amb tranquilitat com qui parla de matar mosques.

-O cenamos o nos tomamos otro tercio.

La sortida de Bujaraloz l’he feta després d’esmorzar al mateix hostal on he dormit. L’oest m’esperava pla i al costat de la N-II. Darrera meu el sol començava a aixecar-se ben actiu i sense mandra. L’absència total de núvols feia preveure un dia calurós ideal per travessar un desert durant la jornada. El desert dels Monegres es travessa caminant fins a Pina de Ebro sabent que hi ha dos únics punts d’avituallament. Són dos punts on el camí coincideix amb la nacional i són una gasolinera i un asador de carretera. En els dos hi he fet parada.

A les primeres hores un vent fresc venia de l’oest i cap a les dotze s’ha acabat. El territori era de terra blanquinosa, alguns camps treballats amb restes de cereals, la majoria de camps es trobaven en guaret i la resta de terreny eren terres ermes on l’escassa vegetació eren romaní, farigola i altres plantes crases. Cap arbre, excepte alguna zona on hi creixien grupets de ginebres, separats entre ells i amb un bon port però alçades com a molt d’entre 2 i 3m.

Durant el recorregut, sense cap mena de dificultat, existeix algun intent de plantació. Un marge de pruneres on el noranta per cent era mort. Un parell d’hectàrees d’oliveres plantades en filera. Les vives tenien molta fulla però es veien moltes baixes i a més, els rengles no estaven cuidats ni treballats i creixien cards amb tanta alçada com els arbres. En un altre parcel•la l’intent era una barreja alineada de pi blanc amb ginebres. Les rases eren fetes expressament per aprofitar l’aigua i segur que el propietari ha de regar més d’un cop. Tres intents.

A part d’aquests tot l’entorn fins on allargava la vista era desert. Desert aragonès. He vist planejar una marcenca i també un mascle de llangardaix ocel•lat de gran mida. Aturat al mig del camí, de costat i amb el cap erguit i girat cap a mi m’ha desafiat amb la mirada. A tres metres seu ha marxat i l’he vist entrar al cau. De persona, no n’he trobat cap.

La part final de la caminada, d’un total de nou hores, ha estat molt calurosa. Lluny, les torres d’alta tensió es veien tremoloses i els camions de l’autopista ballaven per sobre l’asfalt. El tercer cop que es troba la nacional, ja s’encara la civilització. Es passa pel costat d’un polígon, d’una ermita situada a un turonet amb grans vistes al desert que ja s’ha passat i els dos campanars de Pina de Ebro ja es veuen a l’horitzó. Al poble, l’hostalera m’informa que hi ha setze bars. Otra cosa no tendremos, pero bares… i l’Ebre. També tenen l’Ebre.

One thought on “De Bujaraloz a Pina de Ebro pel camí català de sant Jaume.

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: