De Lleida a Fraga pel camí català de sant Jaume

Seguint els camins catalans de sant Jaume a Lleida s’hi pot arribar des de Montserrat o des de Poblet. L’opció escollida per aquests dies que venen és la d’iniciar la ruta a Lleida. Ja he arribat dos cops a Lleida caminant en el passat. Ara hi sortiré. El divendres 31 d’agost del 2018 arribo a la capital de la Terra Ferma a quarts de cinc de la tarda. Convençut que no tindria problema en trobar lloc a l’alberg juvenil, no vaig comptar que tothom té dret a vacances i els treballadors de l’alberg també. Havent trobat un hotel, em dedico a voltar per la ciutat travessada pel riu Segre, durant més de tres hores, tot visitant el centre històric, barris del seu voltant i a l’altre banda del Segre, el barri de Cappont. Sembla que la ciutadania, no se n’adona del privilegi de poder gaudir del vol de les cigonyes que habiten a la ciutat. El costum fa la desídia. En aquesta estona passejo per carrers comercials, per llocs històrics, per barris multiculturals i per la zona de ionquis on conviuen amb famílies d’orígen africà, menjadors socials i carrers bruts amb edificis escrostonats. Un passeig pels camps Elisis serveix per saber que al dia següent, la ruta surt de la ciutat per aquí, pel costat del Segre.

Pel matí sabatí carrego la motxilla amb els deu quilos estàndard per aquest tipus de ruta. La motxilla de 60l. va sobrada. Sortint de la ciutat els fruiters manen a la riba del Segre. Presseguers de tot tipus incloent paraguaians i també perers mesclats amb camps de blat de moro acompanyaran tota la jornada. Es passa per Butsènit on una font serveix per refrescar el calurós i estiuenc primer de setembre. L’ermita és molt gran comparat amb el veïnat i disposa d’un gran cobert de pedrís. Els camins agrícoles són planers i de tant en tant connecten amb la carretera N-II, companya de viatge. Abans d’Alcarràs es passa per un polígon on tots els negocis són de venda de mobles i on hi ha un bar amb la cuina oberta de 8 a 16. Direcció cap a l’Aragó, a Alcarràs hi llueixen uns grans murals pintats a parets recordant drets polítics de Catalunya encara per resoldre i el límit administratiu es troba havent saltat la serra de Montull. En aquesta serra puc gaudir de la presència d’un esparver que dominant el territori fa volar tots els coloms dels pins.

Aquesta serra fa desaparéixer la visió de la plana lleidatana i de la Seu Vella. A Fraga s’hi arriba de cop i volta, després d’haver caminat més de nou hores. Ciutat enclotada excepte el castell de sant Miquel i partida pel mig pel riu Cinca. A la banda est, la part històrica, a l’oest la nova. El riu sí que forma una frontera com a mínim amb la llengua i havent deixat Fraga. Es pot sentir el fragatí sense dificultats i potser amb més facilitat que el lleidatà a Lleida ciutat. A Fraga hi passo la nit a l’aire lliure amb bona temperatura i sense humitat. L’hotel i els dos hostals són plens per la presència d’una macro discoteca a la zona i d’un casament amb molts convidats. Primer, provo en un parc però molt a la vora hi ha zona de trobada de joves bevedors amb els altaveus dels cotxes a tot volum. Un banc de fusta planera en un passeig em fa de llit. Durant la nit es gira un vent tirant a calent. Porta núvols que tapen i destapen la mitja lluna lluminosa. Fins que es fa de dia. El vent s’atura i la calitja s’instal•la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: