Tour del Mont Blanc. Quatre notes i material.

La volta sencera del Tour té un recorregut clàssic. Començar a les Houches, fer la volta en sentit antihorari i retornar altre cop a les Houches. A part del recorregut oficial, les variants són diverses. En els trams on el pas fora de l’època estiuenca pot ser complicat, les variants per valls més segures també es troben senyalitzades com a recorregut TMB. La ruta està esquitxada de refugis podent fer la volta amb moltes possibilitats d’etapes diferents. El lloc d’inici del tour, la quantitat de dies a fer, si es fa complert o no, depèn de cadascú, així com les possibilitats de sortir-ne en molts punts, fan que aquesta volta es pugui fer de moltes maneres. Fer el tour al juny té l’avantatge de les hores de llum. Anar a dormir amb claror i despertar-se amb el sol al cel. En el cas de la meva volta, vaig haver de canviar dos passos de colls previstos per rutes alternatives, també del TMB. Una per boires i mal temps, l’altra pel perill d’allaus de neu. Les congestes de neu han estat habituals en el recorregut. Als refugis, si es vol, es sopa, es dorm i s’esmorza. Com que els àpats són generosos no cal haver de carregar gaire menjar mentre es camina. Tots els refugis on he fet nit els he trobat ordenats, nets i amb un servei seriós i professional.

El projecte d’etapes i organització del meu Tour el vaig fer consultant la pàgina web autourdumontblanc.com entre d’altres, i el llibre de Cándido Muñoz de l’editorial Desnivel. Aquesta guia està feta i explicada per fer la ruta a l’estiu. També, un cop a lloc, vaig adquirir un plànol 1:50000 fet expressament pel tour. A part, dins la meva tauleta hi duia cartografia fora de línia de l’Openstreetmap. En una llibreta tenia anotacions fetes a mà de la planificació de la ruta, les etapes i notes diverses.

La motxilla que he fet servir és una Quechua de 60l. que ha anat sobrada per tot el material que he dut. Una bossa que fa el buit, també de Quechua com el bastó. Uns grampons de la marca Singing Rock. Un sac llençol, obligatori als refugis, Ferrino. El conjunt de jaqueta Gore-tex i Primaloft de Millet i uns pantalons de pluja Grifone. Cantimplora, d’un litre, Camelbak. Un jersei de cotó Quechua i un d’assecat ràpid, Uniqlo amb caputxa. La roba la duia en bossa impermeable. Un barret de visera Millet, un frontal, uns guants fins. Un parell de bolis, una llibreta de notes, ulleres per llegir i ulleres de sol, una bateria de 4000mah i dos carregadors pels dispositius mòbils, una tableta Samsung A6 i el mòbil Huawei Ascend. Tres tupers on hi duia sobres de sopa i de cafè i fruit sec divers. També vaig dur una llonganissa sencera del Bonpreu.

Al necesser, sabó pel cos i per la roba, xampú, raspall, pasta de dents i colutori, tiretes, mocadors de paper, crema cicatritzant, pel sol, pels llavis i amoníac per possibles picadures. També les meves imprescindibles fèrules de descàrrega, la de caminar i la de dormir. La tovallola, una Quechua.

Tenia roba per caminar i roba per descansar. La de caminar, una samarreta Nike d’assecat ràpid, uns pantalons curts, calçotets Unno i un parell de mitjons curts Lurbel d’estiu.

Pel descans vespertí, una samarreta Marmott, uns pantalons llargs Ternua, calçotets Unno, mitjons Lorpen de primavera o tardor i unes sandàlies Merrell. Si feia fresca, ho solucionava amb alguna de les peces descrites abans.

La peça més important per rutes llargues són les botes. Un petit problema als peus, com inflor, llagues o butllofes es paga molt car. Fan caminar malament i afecta negativament a les cames i malucs. En aquesta volta em vaig decidir per unes Millet High Route que han respost a les expectatives de comoditat, seguretat, impermeabilitat i flexibilitat. La plantilla original és molt bàsica i amb menys de 500km caminats ja s’han endurit en els punts de més pressió. El cordatge és ferm i no s’afluixa. Caminant per terreny molt pedregós per l’illa de la Palma (maig 2018) un dels tacs de la sola Vibram es va trencar. El sabater de la Bisbal, L’Instant, el va enganxar però a la sisena jornada del Tour, el mateix tac no va resistir i va quedar altre cop penjant.

En el dia d’avui, després d’haver esmorzat a la gîte Michel Fagot, he anat caminant de les Houches a Chamonix. A Chamonix, un passeig gaudint del dia assolellat fins agafar l’autobus que m’ha dut a l’aeroport de Ginebra des d’on escric aquesta entrada tot esperant el vol IB5192.

Més o menys, els quilòmetres caminats amb motxilla han estat uns 175 en 71 hores i 10 minuts. La despesa total, comptant-t’ho tot, de 12 dies en total 10 d’ells caminant, ha estat de 790,95 euros. I fins aquí i fins una altra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: