Del relais d’Arpette a la gîte de Charamillon. Vuitena jornada del TMB.

Al refugi de les Mottets vaig coincidir amb uns quebequesos que em vaig retrobar a la Fouly. Feia uns minuts que havia sortit de l’alberg on havia fet nit i ells estaven a la parada d’autobús del poble. El dia abans havien abandonat. La dona feia dues jornades que arrossegava un turmell inflat i la decisió estava presa. Quan ho explicava se li humitejaven els ulls i es notava més trista ella que no pas els dos homes que l’acompanyaven. I és que està clar que quan es fa un projecte d’aquest tipus tothom vol que tot surti bé. Fins el dia de retorn al Quebec farien turisme per França llogant un cotxe. Per ara, les meves desgràcies són minúscules. Precisament a les Mottets vaig deixar-me els taps per les orelles. Un dels tacs de la sola Vibram de les botes Millet no ha aguantat i el porto pengim-penjam i la punta metàl·lica del bastó ha desaparegut. I llavors és quan penso que gràcies a no haver anat per la carretera baixant del refugi Monte Bianco no em van atropellar o avui, havent fet cas de la mestressa del relais, no m’he aventurat a passar per la Fenêtre d’Arpette on podria haver quedat sepultat per una allau.

Fenêtre d’Arpette

La previsió d’haver de caminar moltes hores ha fet que la jornada la comencés d’hora. Fins a Champex-le-Bas (1340m) ha estat tot camí de baixada agradable passant entre cases, camins, pistes i corriols. Fins al col de Forclaz(1526m), la ruta que he seguit té nom: la ruta Bovine. Desde Champex-le-Bas fins al col Portalo (2049m) i passant pel refugi Bovine (1987m) un corriol de pujada forta fet entre boires que corrien empeses per vent fresc. La pujada l’he feta amb decisió i pas ferm. Mentre rumiava com creuar un torrent que baixava amb mala bava i t’havies de mullar els peus han arribat dos caminadors alemanys. Entre els tres hem decidit el pas i hem continuat pujant una estona junts. En silenci.

Pujant per la ruta Bovine

Passat el refugi, creuat el coll i el primer tram de baixada cap a Forclaz he coincidit amb força gent que feien una sortida matinal organitzada. He dit bon jour cinquanta vegades. En baixada bonica, transitada i amb la boira apareixent i desapareixent he pogut veure la ciutat de Martigny des de les alçades i tal com m’acostava al coll, el soroll de motos i cotxes creixia en volum. Al coll de Forclaz, hi ha botiga, restaurant i també una gîte d’etape.

Refuge Bovine
Martigny
Col du Forclaz

Ara calia afrontar l’altre coll de la jornada, el de Balme (2191m) però abans, havia de baixar cota fins al refugi de le Peuty (1326m). Sortint de Forclaz un camí planer era aprofitat per famílies, caminadors i passejadors per passar el matí del diumenge. A l’església de Trient cridaven a missa i el repic de campanes inundava la vall. Deixant el sender familiar, una forta baixada porta a le Peuty i a partir d’aquí, sense concessions, pujada cap al col du Balme. Primer per pista entre prats. Després per corriol serpentejant sota avets i quan el bosc ha acabat, camí pedregós passant congestes de neu fins arribar al coll. El refugi del coll du Balme es veia retallant el cel. En aquesta pujada he estat espectador d’un allau de rocs a l’altra banda de la vall per on pujava. El fort soroll m’ha fet mirar ràpidament cap a l’allau i la reacció que he tingut ha estat de dur-me les mans al cap. Durant força segons, tot de rocs rodolant cap al torrent, on uns rocs s’emportaven uns altres fins aturar-se. Els rocs eren grossos i el núvol de pols ha estat petit. Una estona després, ho hem comentat amb una parella que baixava. Quan arribava al coll he vist gent passejant per dalt i no ho acabava d’entendre fins que hi he arribat. Al col du Balme, fronterer entre França i Suïssa, s’hi pot arribar amb telecadira per la part francesa. Al coll, l’atrotinat refugi que només obre l’estiu, servia per parar el vent a dues parelles que hi feien un pícnic. Jo he menjat i descansat recolzat a la fita de granit fronterera. Tractava de rebre alguns dels pocs rajos solars que s’escolaven entre els núvols. Davant meu, tota la bellesa de la vall de Chamonix amb el MontBlanc a l’esquerra i les Agulles Vermelles a la dreta. Darrera, deixava Suïssa. Un passeig entre prats, paral·lel al telecadira i després de gairebé vuit hores m’ha portat a Charamillon on faré nit a 1850m d’altura.

Refuge le Peuty

Pujant al col du Balme
Refuge du col du Balme
Fita fronterera
Les Agulles Vermelles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: