De la Fouly al relais d’Arpette. Setena jornada del TMB.

La jornada d’avui ha estat la més tranquil·la pel que fa a alta muntanya. Les muntanyes queden a banda i banda de les dues valls per on transcorre la ruta. El temps primaveral i assolellat ha estat definitiu per qualificar la jornada com d’una bellesa per la vista, excepcional. L’entorn alpí en aquests paratges semblen cuidats i preparats pel gaudi d’un foraster i ben segur que no ho fan pel turista. Els nuclis habitats per on he passat avui no estan saturats. La combinació de cases antigues, velles, noves i modernes no és gens forçada i els petits pobles han crescut d’una manera natural, segons sembla quan els veus a venir, els creues i un cop passats. L’exemple antagònic i com a referència personal serien els pobles de la Cerdanya. Pobles rebentats amb promocions de cases unifamiliars envoltant el nucli històric de cada un d’ells. Això no vol dir que els suïssos no pensin amb el turisme com he pogut veure a Champex-Lac, on tot el poble són hotels, apartaments i restaurants. Fa l’efecte, que aquesta gent separen bé els nuclis per viure-hi dels nuclis d’oci. De fet, la teoria és de pa sucat amb oli. La jornada de demà torno a entrar a l’estat francès. Hauré estat dues nits a Suïssa i per tant la visió queda una mica petita.

De la Fouly (1610m) he caminat fins a Champex (1486m) en una mica més de quatre hores. Ha estat un passeig preciós entre boscos, pobles i prats. Sempre, vora el riu Drance de Ferret, primer per la seva esquerra fins al poblet d’Issert (1055m) i després per la seva dreta fins al llac de Champex. Els petits nuclis travessats fan alentir la marxa per intentar respirar l’ambient de pobles de muntanya, on s’han dedicat principalment a la ramaderia i l’elaboració de formatges. Entre nuclis, els prats. I mirant amunt, parets vertiginoses, cascades d’aigua, torrenteres, glaceres, pics pelats, pics nevats. Abans d’arribar al llac, la ruta va per un sender educatiu amb plafons diversos sobre micologia i escultures fetes amb motoserra en troncs d’avets tallats. Figures d’animals i de diferents tipus de bolets fan del sender un recorregut entretingut.

A Champex-Lac hi he estat més d’una hora. Assegut a un banc vora el llac he menjat sota el sol primaveral i amb el vent fresc, obligant-me a anar tapat. En una boulangerie he près un cafè i una pasta i la mestressa ha endevinat que jo era català preguntant-m’ho. M’ha parlat de Barcelona i de Roses on prenia el sol i es banyava al mar, veient els Pirineus nevats. També m’ha preguntat si era amic de Kilian Jornet, tot rient. Al marxar, m’ha dit adéu tot i que m’ha cobrat just el que he consumit. I és que en Francesc Pujols va dir que un dia els catalans ho tindríem tot pagat. Aquest dia estic segur que arribarà. I ho viuré.

De Champex al relais d’Arpette, una pujada preciosa vora un torrent canalitzat que demà hauré de refer. El meu propòsit per demà era fer una variant del tour per la Fenêtre d’Arpette (2665m) i la mestressa del relais m’ha dit que ni pensar-ho. La previsió és de boires però no és aquest el perill sinó la caiguda de grans plaques de neu en els llocs amb més pendent. La que havia de ser la meva particular etapa reina ho serà no per l’alçada sinó per les hores fins Charamillon, on tinc previst fer-hi nit després de voltar per un altre coll, el de Portalo, de 2049m. Ja m’ho trobaré.

Fenêtre d’Arpette

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: