De Chamonix al refugi de Fioux. Primera jornada del TMB

Els comerços més visibles a Chamonix són les botigues d’esport. Els seus aparadors mostren maniquins vestits de corredors de muntanya amb els complements d’últimes tendències. La moda de correr per camins i boscos es demostra un diumenge al matí als entorns de Chamonix. Per anar a trobar el TMB hi ha un camí de passeig entre Chamonix i les Houches que transcorre per sota d’avets i bedolls. Es travessa el riu Arve un parell de cops i es comparteix vall amb carretera i vies de tren. Per aquest camí he coincidit potser amb vuit o deu corredors. Farmàcies de Chamonix també tenen aparadors amb maniquins. Aquests, figures d’homes i dones, van plens de faixes i protectors de lesions pels genolls, esquenes, canells, braços, espatlles i turmells. Estar a la moda, practicant l’esnobisme, surt car en molts aspectes.

El dia ha despertat amb un cel net i clar fins cap a les deu, quan s’ha tapat amb núvols corrent empesos per vent de sud. Els pics es deixaven veure i s’amagaven sense mostrar-se sencers, tot practicant un tipus d’erotisme muntanyenc. A les Houches, la ruta ha començat a pujar de cota. Gairebé sempre per pista, i direcció al col de Voza. Acompanyant i creuant remuntadors de telecadira, pistes d’esquí, ara plenes d’herba, traçats d’esquí de muntanya i de baixades boges de bicicleta tot terreny. Passar per infrastructures d’esquí quan no funcionen sempre fa un efecte d’abandonament, de decadència i de pel·lícula distòpica. La pujada arriba fins a col de Voza on hi ha més instal·lacions d’hivern amb més remuntadors, restaurants i fins i tot una estació de tren. Fa més de cent anys que en aquest coll hi ha instal·lacions hivernals. Un cop passat el coll, les vistes canvien i la vall de Chamonix queda enrera esperant-me que hi arribi per l’altra banda, la suïssa, d’aquí uns dies. El coll es passa seguint la ruta però en aquest punt, una variant més muntanyenca del TMB s’enfila per paratges que m’esperen demà. Em quedo al refugi de Fioux a uns vint minuts del coll i demà retornaré per fer aquesta variant que també forma part de la ruta oficial. Sense motxilla, m’arribo al poblet de Bionnassay, a mitja hora del refugi. Aquesta banda del Mont Blanc és la que té més història pel que fa a les seves ascensions. Per aquí se’n van fer les primeres i durant la passejada trobo panells informatius amb detalls de la història del lloc i que formen part d’un camí senyalitzat local. A Bionnassay també hi ha un refugi amb restaurant, on hi prenc un cafè a preu de luxe. De luxe com l’entorn alpí que envolta tot aquest paratge.

En règim de mitja pensió el refugi de Fioux m’ofereix una amanida amb una petita hamburguesa farcida de formatge, un plat de vedella guisada acompanyada de “crozet”, petits talls de pasta gratinada amb formatge i de postres, una macedònia. El refugi te vistes a la vall de Bionnassay i a la glacera de sota el MontBlanc. A la terrassa hi té una font on hi raja contínuament un doll d’aigua gelada que s’acumula en un abeurador. Ficar-hi els peus és gratuït. I breu.

La caminada ha resultat de cinc hores i mitja en total feta en màniga i pantalons curts passant pels 1650m d’altura del col de Voza i quedant als 1500 del refugi, on l’aire del vespre refreda la nit.

2 thoughts on “De Chamonix al refugi de Fioux. Primera jornada del TMB

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: