Tour du Mont Blanc. El TMB.

Els camins sempre comencen quan la porta de casa teva queda tancada i la deixes enrera. Aquesta caminada clàssica es pot començar d’allà on un vulgui. Si l’hagués començada tancant la porta de casa meva i tirar cap a Chamonix hagués trigat uns 25 dies en fer els 670km més els 10 dies previstos del tour i uns 25 dies més per tornar. Des de Barcelona, encara es necessitarien uns vuit o deu dies més. Per aquest motiu, el tour el faré clàssicament. Des de Chamonix i en sentit antihorari, per fer la volta al Mont Blanc travessant valls i colls. Així que abans de començar el camí he anat deixant portes enrera, la de Cirera, la de l’autobús a l’aeroport, la de l’avió i la de l’autobús que m’ha dut de Ginebra a Chamonix. Catalunya, Suïssa, França. I en els propers dies, hi sumarem Itàlia.

A les cinc de la matinada l’aeroport del Prat bullia de gent i amb vols amb retard i d’altres cancel·lats per vagues franceses. He compartit vol amb tots els seients plens de gent. Una orquestra de músics cubans omplien sorollosament l’avió i en silenci, en Jordi Savall repassava unes notes. Durant el vol, i un cop despert d’una dormida profunda, els Alps, nevats, triomfaven per sota nostre. L’aterratge en dia assolellat i amb uns 20 graus de temperatura ha estat suau i el desembarcament ràpid. L’autobus de Swisstour era fora esperant a dos únics passatgers que han augmentat, quan hem fet parada a Ginebra ciutat. Americans, coreans, italians… hem gaudit del paisatge tant urbà com des de l’autopista. A Ginebra, el Roina parteix la ciutat quan desguassa el llac Leman i un cop passada la frontera, l’autopista aprofita la vall del riu Arve per arribar a Chamonix. L’hostal per descansar es troba entre Chamonix i les Houches així que la visita turística per la ciutat francesa, líder del turisme alpí ha estat obligada. Encaixada a la vall, les vistes al massís dels Alps i al pic del Mont Blanc poden impressionar a tothom que es deixi impressionar com és el meu cas. Pics nevats amb glaceres baixant, núvols deixant veure ara aquí, ara allà, el sol absolutament cremador quan treia l’ull, la temperatura agradable per tothom. Ambient de passeig, de turisme, d’excursionisme, de pujades en telefèric, de rutes en cotxe, moto o tren i gent de tot el món. Asiàtics, americans, africans, europeus i com a mínim, un d’Oceania, novazelandès, que compartirem habitació a l’hostal. Tothom gaudint de l’espai en una ciutat viva de gent del lloc i amb un centre totalment peatonalitzat. Botigues de les marques més conegudes de roba i material de muntanya compartien carrer com si d’una gran superfície es tractés. A Chamonix no l’espanta el turisme on es nota el seu perfecte control farcit de llocs per menjar, per dormir, per visitar i tot amb la solera professional de qui s’hi ha dedicat des de fa desenes i desenes d’anys a atendre bé el foraster.

La jornada d’avui ha estat la d’arribada. La de demà, de caminada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: