Volta i revolta a la Palma, tot caminant.

Sempre és bo que els objectius, si surten com un ha desitjat, es compleixin sense gaires entrebancs. En aquesta volta per l’illa de la Palma s’ha complert el projecte de caminada estudiat davant d’una guia, de pàgines d’internet i de planificacions primer pensades i després projectades. La Palma, un dels paradisos del senderisme, ha superat les expectatives. La bellesa canviant de paisatges, ambients, de diferents plantes segons estrats, de diferents capes geològiques, de salvatgisme naturalístic, feréstecs barrancs i boscos de somni ha estat definitiva. La diversitat paisatgística segons vessants i alçades només feien que el gaudi fos continu. I ha ajudat molt, l’excel·lent senyalització dels senders, tant les pintades com les dels suports verticals. Les justes i necessàries i donant gràcies a que no he vist ni rastre de vandalisme ni en suports ni en pintura. Una sorpresa ha estat la poca gent que he creuat en les meves hores de caminada, exceptuant els trams més propers a aparcaments o poblacions.

Gastronòmicament he menjat en un restaurant i en quatre bars i he apostat per menjars locals com el queso asado, el cabrito, les papas locas i cerdo en su salsa. M’ha faltat tastar el gafio, plat tradicional a base de cereals. No han faltat als meus menjars els plàtans, alvocats, dàtils, figues i nespres. M’ha quedat per menjar alguna papaia, tot i veure-les sovint penjant del seu arbre.

La fauna que he pogut veure i reconèixer han estat principalment aus com els xoriguers, les gralles de bec vermell, merles, moixons diversos, algun aligot i curiosament molt pocs gavians i gavines. La Palma té races de coloms endèmiques i una d’elles, forestal, quan era sorpresa menjant a terra, saltava com una becada, vertical cap al cel. De rèptils, sargantanes i el llangardaix de pap blau, el tizón i pel que fa a mamífers, mitja dotzena de conills que han fugit del meu pas i un talp mort, a la boca d’un gos famolenc. Arbres, arbustos, cactus i flora, la majoria era desconeguda per mi però en aquests dies n’he conegut i après espècies que no oblidaré mai, com el drago, el cardon o l’alvocat.

El tipus de cotxe que he vist com a majoritari és el de caixa. El pick-up o ranxera. De totes les marques i edats. Velles glòries fent feina del dia a dia, d’altres restaurades i també tots els últims models de camionetes amb caixa.

La Palma, i la seva gent, tenen els seus símbols i així els he vist representats en enganxines, publicitats o reclams turístics. Els plàtans, com no podia ser d’una altra manera i que n’he menjat cada dia. Les gralles de bec vermell, presents a tota l’illa i a totes alçades i ambients. El llangardaix “tizón” dels quals n’he vist centenars i els petroglifs amb formes d’espiral, representacions rupestres que l’home primitiu feia a les roques. De petroglifs, en vaig poder veure les joies de la Palma, situades a més de 2000m d’alçada, tot seguint el GR-131. També, en dos bars, vaig poder sentir la conversa més que animada i discutida sobre tècniques de lluita canària, amb molta més passió que una discussió futbolera. En un bar també, un pastor vell, amb un podall a la ma i que el cambrer li demanava que amagués, vaig poder saber que enlloc de “hoz” li deien “podín”. Quan vaig dir a ell i al cambrer que en català es deia podall, vam concloure que potser venia del català. A l’illa de la Palma hi ha pobles anomenats Franceses, Gallegos però també vaig veure la cruz de los Catalanes i a los Sauces, s’hi venera la verge de Montserrat. Al costat de Santa Cruz hi ha un monestir del Císter viu i actiu. La Palma, la van conquerir els castellans, els francesos la van arrassar i abandonar i en cinc segles, hi ha posat peu tothom que tenia vaixell, amb permís d’Espanya i Portugal. La vida en terres tan esquerpes no ha estat fàcil i durant la segona meitat del segle XX va viure la seva decadència on molts palmeros van fugir de la pobresa per no tornar mai més. Una modernització en forma de carreteres, va canviar definitivament el caràcter d’aquesta gent, refeta, morena i forta. Cridanera i valenta i contràriament al que es pugui pensar, més de terra endins que de mar. Però amb camioneta. Sempre sobre quatre rodes.

De Mazo, el darrer dia, vaig baixar tot xino-xano fins la platja del Hoyo, principi o final del PR-16 i sortint del poble vaig veure els preparatius del corpus. Uns penjants gegants i bonics fets treballosament amb palma, flors i molses. Els quedava encara força feina. Del final del PR a l’aeroport hi ha uns 500m que vaig recórrer amb tranquilitat sabent que hi faria nit en un racó o altre.

El material que he fet servir aquests deu dies ha estat ben aprofitat tot ell. Unes botes Millet que no han fallat fins l’últim dia, on un dels tacs de la sola ha petat. Tres parells de mitjons, uns Lorpen gruixuts de tardor, uns Lurbel fins d’estiu i uns de l’Aldi. Uns pantalons curts Icepeak, uns de llargs Ternua, tres calçotets, tipus slip Unno. De samarretes, una Nike, una Marmot i una de cremallera Uniqlo, totes d’assecat ràpid. Un jerseiet Quechua i la jaqueta Millet de primaloft. L’impermeable, un Marmot ja vell. La motxilla Quechua de 60l. anava sobrada, on a més hi duia el sac Deuter de 13 graus de confort, un sac de vivac Mammut, una braga Buff de llana merino i uns guants fins Quechua. La cantimplora Camelbak d’un litre, ajudada per ampolles de 3/4 comprades. Tupers amb fruit sec divers, sopes i cafès. Un cordino, sabó per roba, imperdibles, un encenedor, documentació i diners. El kit de neteja personal amb sabó, pasta de dents, antimosquits, cremes de sol, cicatritzant i per llavis, tiretes, taps per orelles, mocadors de paper, pastilles per si de cas…i les fèrules de descompressió. La de caminar i la de dormir. Un parell de llibretes, un parell de bolis, la guia de l’editorial Desnivel, “la Palma y sus caminos”, el mòbil Huawei Ascend, la tablet Samsung A6, on hi duia els mapes, feia servir de càmera i per escriure aquest blog. Els dos amb els seus carregadors i una bateria externa de 4000mah. També les ulleres del serca i la tercera cama, un bastó Forclaz 500light. La bandolera Timberland m’ha permès tenir les coses a mà i un parell de mosquetons on hi podia penjar la gorra de visera Millet quan no la duia al cap. Una motxilleta de cordes de l’ANC, groga amb un Sí, per dur quatre coses quan no duia la motxilla, descansant o a l’avió. Unes sandàlies Merrell pels moments que no caminava i on els meus peus s’hi senten molt còmodes. Un rellotge digital Timex, sense corretja, l’he fet servir per tenir hora a mà. Tots els dies, a la motxilla hi anava menjar que m’anava subministrant als nuclis poblats on si no hi havia un Spar, hi havia una botiga de “Víveres”, on en gairebé tots, els regentava alguna persona jove. I per últim, el meu amulet. Una medalla amb la Moreneta amb penjoll de ma mare.

Un record que segur que sempre em quedarà serà sensitiu. A uns 200m d’arribar al Roque de los Muchachos una ratxa d’aire fred em va fer posar la pell de gallina, els ulls se’m van humitejar i un llagrimot va caure a l’arena volcànica. Sé qui erets.

Han estat deu dies només movent-me a peu, i fent el GR-130, bona part del 131, els PR-LP 1, el 13 i part del 16. He dormit a cases de turisme rural, pensions, hotels, albergs, refugis i també sota els estels i on he caminat unes 88 hores amb motxilla per fer uns 263 quilòmetres i on he gastat, comptant des del bitllet d’avió fins al caprici d’una xocolatina la quantitat de 635 euros.

Ara, només queda agafar l’avió de tornada, el vol IB5517, esperant que aterri bé i a lloc.

La Palma, Illes Canàries. Maig del 2018.

One thought on “Volta i revolta a la Palma, tot caminant.

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: