Del port de Tazacorte al refugi de la Punta de los Roques. GR-131, passant pel punt més alt de l’illa de la Palma.

Estirat, l’òssa major m’ajudava a buscar el nord, el vent movia les palmes dels plataners i uns núvols, il·luminats per la lluna gairebé plena passaven pel meu cim. Dormit fins que la primera merla que ha cantat m’ha fet obrir els ulls. Després iniciava la que havia de ser la jornada més llarga i més alta d’aquests dies a la Palma. Onze hores i mitja de ruta i havent passat pel Roque de los Muchachos de 2426m. Fins al cim i sense treva tot era pujada. La paret que protegeix el port de Tazacorte, el Time, han estat les primeres hores d’ascensió. On el GR-131 creua la carretera hi ha un restaurant amb mirador cap al sud i on he fet una aturada de deu minuts molt profitosos. El cambrer, un pastor d’ovelles molt vell i un servidor hem xerrat una estona. Als tres ens quedava per fer tota la feina del dia així que he seguit pujant. El sender, dret, trobava alguna casa que per l’altra banda hi tenia pista per arribar-hi amb cotxe, travessava també vinyes ben cuidades i esglaonades en terrasses fins que ha arribat el bosc de pi canari, exactament als 1300m d’alçada. De baix veia núvols, després boira i cap als 2000 tenia la nuvolada sota meu. Els pins han deixat pas a matollar baix de branca seca i en aquest temps, florint. Instal·lat ja a les crestes del circ, a banda i banda i ben senyalitzats els diferents barrancs que he anat passant aquests dies. Si no hi hagués hagut la nuvolada els podria haver anat veient, però tant se val, l’espectacle visual ha durat totes les hores del dia. Arribant al Roque ja es veuen els observatoris telescòpics, els diversos i d’entre ells un dels més potents de la terra. Dalt de tot, s’hi pot accedir amb cotxe on hi ha aparcament, mirador i un centre d’informació. El GR segueix ara durant hores, pujant i baixant pics, sempre veient el circ, sempre crestejant, sempre per sobre dels 2000m. Tota la caminada deu ser una joia pels geòlegs. Constants canvis de terreny, sorra finíssima, pols de colors canviants, graves de totes mides, pedres intrencables, d’altres fràgils que es trencaven amb la trepitjada de la meva bota. L’espectacle, visualment és molt bonic. Ambients volcànics o llunàtics que fan gaudir a qualsevol. Enmig del GR hi ha dos refugis. Al de la punta de los Roques a més de 2000m hi faré nit. L’he trobat ordenat, net i sense vandalisme. Disposa d’aigua de pluja i té llum. Dins, tot de fusta és acollidor i algú hi ha deixat garrafes d’aigua potable. Fora, l’espectacle visual continua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: