De Puntagorda a el Tablado. Pel nord de l’illa de la Palma seguint el GR-130.

El rapinyaire més abundant a l’illa de la Palma és el petit xoriguer. Contínuament se senten els seus xiscles intermitents, es veuen els seus vols ràpids i com fan l’aleta buscant preses. També posats dalt de suports de fusta, a cables elèctrics, dalt de la copa d’un arbre o sobre d’un teulat. Com que ara tenen petits als nius, per tots els barrancs que he travessat avui era fàcil detectar-los. Els crits de gana de les cries quan s’acosta un adult els delata. Coloms com jumbos, gralles de bec vermell sorolloses i falciots veloços tenen un bon veïnatge amb els caçadors de petits mamífers. N’he passat per uns quants de barrancs, tots amb nom, però els inoblidables són el de Buracas, amb comunitat hippie inclosa, el de Briestas i el del Atajo, abans de passar pel poble de Santo Domingo i just abans de la meta d’avui, el Tablado, el brutal barranc de Fagundo.

Tal com avançava cap al nord els barrancs eren més frondosos de vegetació i també variats pel que fa a les espècies. El tipus de pedra de les parets són capes superposades de diferents minerals i tot és ple de coves. Moltes d’elles amb activitat ramadera, cabres en concret, on els pastors hi tenen tancats fets amb pedres o fustes. La vegetació guanya a la fam de les cabres, no així entre barrancs, on es visualitza l’abandonament de molts bancals. I és que el terreny és molt difícil de treballar i això es veu d’una hora lluny. Per esmorzar he menjat formatge de cabra fumat fet a la Palma i podria ser ben bé de llet d’alguna de les cabrotes que he saludat. Un dels trams, abans d’un lloc anomenat san Pedro era un curiós bosc de bruc i llorer. Hi havia molts brucs en forma d’arbre que el seu tronc retort i boterut donava juntament amb els llorers la imatge d’un bosc màgic on es podia aparèixer un follet en qualsevol moment. No ha estat el cas. Molts dels quilòmetres d’avui han estat en entorns solitaris. Un parell de caserios en vàries hores de camí mostra la dificultat històrica del terreny. Santo Domingo, per on he passat al migdia té tots els serveis. I enlloc més. A el Tablado he trobat una casa de turisme rural que han acceptat que hi passés una nit, cosa que no és normal en aquest tipus d’hospedatge. Las Gemelas. Jo, d’això, li dic hospitalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: