De los Llanos a Puntagorda. GR-130 a la Palma.

La previsió avui també era de pluja. I no m’ha caigut ni una gota en tota la caminada. La noia de l’alberg de Puntagorda m’ha dit que el sol que ens rebentava a la tarda pel matí no hi era. I que havia plogut bastant. Els microclimes de l’illa de la Palma també els he constatat avui. Al matí, en màniga curta i el sol cremant i al migdia, un vent fred m’ha fet posar la jaqueta. La primera part i només sortir de los Llanos ha estat travessar el gegantí barranc de les Angustias. Tant la baixada com la pujada ha estat per un camí empedrat en perfectes condicions tot i els anys en que hi han passat persones i bèsties. El sender tresca directe, no així la carretera que fa grans rectes amb curves tancades per guanyar alçada. A banda i banda del barranc es pot endevinar perfectament la sinuositat de les rutes i les abruptes parets. La suada fins dalt és garantitzada. Dalt de tot, el 130 creua per segon cop amb el 131 i segueix cap al nord.

En aquest punt, el canvi de vessant és marcadament clar i s’entra al quadrant noroest de l’illa podent veure el municipi de Tijarafe. El passeig pel camí reial de costa anava passant sense complicacions entre cases, parcel·les i finques diverses, tot en petit i aterrassat. Pertot hi ha basses per emmagatzemar aigua i tubs de ferro i plàstic apareixen i desapareixen en l’entramat humà. Contínuament es van travessant barrancs de poca envergadura que trenquen la monotonia del camí fent que les pujades i baixades no s’aturin i un d’ells, el barranc Jorado és espectacular. Protegit per l’administració, passar per aquest barranc és màgic tot veient les boges formes geològiques de les parets. Un cop passat el barranc s’arriba a Tijarafe.

Un descans, menjar i beure. I la caminada ha continuat fins Puntagorda. El sender avançava igual que abans, entre barrancs. Una casa conservada i tancada al mig del camí tenia un rètol on hi deia que havia estat un forn de pa. Aquest camí era tan important fa cosa de poques desenes d’anys que hi havia gent que en vivia. I ara, moltes casetes en aquesta via es troben abandonades i en ruïnes.

El camí, entre barranc i barranc i com qui no vol la cosa anava agafant alçada i en un veïnat anomenat Tinizara es passava dels 900m. d’alçada. Per arribar a Puntagorda el pas per un altre barranc espectacular anomenat de Garome feia gaudir de l’entorn però sempre amb el ferm ben calçat de lloses de pedra volcànica. Així que després de caminar vuit hores i mitja, moltes d’elles sota el sol canari, trobar un alberg municipal net i molt ben cuidat ha estat una molt bona alegria.

2 thoughts on “De los Llanos a Puntagorda. GR-130 a la Palma.

Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: