Parc nacional de Taburiente.

Sempre és una joia poder trepitjar parcs nacionals. El de la caldera de Taburiente es va declarar el 1954 i avui, aquest caminador hi ha fet una volta. La sortida l’he feta d’allà on he passat la nit, l’hotel Eden de los Llanos de Aridane. El fet de ser una volta m’ha permès deixar un munt de material a l’hotel i així, a la motxilla hi duia el necessari per passar la jornada. La caminada ha estat de vuit hores i mitja fent tot el sender de petit recorregut, PR-13 de la Palma. La volta han estat cinc salts. Un primer tram per saltar un barranc, un altre per agafar alçada, el tercer per arribar a Taburiente, el quart fins el barranc de les Angustias i l’últim de retorn a los Llanos. La previsió era de pluja i al final ha estat el primer dia des de que em trobo en aquesta illa, que el sol ha estat el protagonista. Els núvols negres i amenaçadors quedaven frenats a les crestes que envolten els paratges per on he caminat.

L’aproximació al parc ha estat jugant amb la carretera sinuosa que arribava al primer barranc. Mentre la carretera serpentejava, el sender descendia dret. Al primer barranc, un aparcament i uns guardes només permetien passar a taxis autoritzats fins a un mirador, los Brecitos, on s’acabava la pista i ja només era sender. Fins aquest mirador, la carretera sinuosa es creuava amb el PR que sense descans pujava fins a més de 1000m. Tota aquesta vall és plena de parcel·les en terrasses i feixes on l’arbre predominant és l’alvocat. Juraria que mai n’havia vist cap. També alguna vinya i alguns ametllers. Casetes d’horta en llocs impossibles i un parell de petits veïnats fins al mirador. Després, un sender preciós, arreglat i mantingut, planejava pels barrancs verticals creuant-los sense perdre gaire cota. El sender, ajudat de parets de pedra seca i ponts pels llocs més difícils feien que el camí fos més que agradable i sense complicacions permetent gaudir de l’entorn sense haver de vigilar les passes contínuament. Així, s’arriba a Taburiente, amb zona de taules i d’acampada. També un centre informatiu del parc nacional.

Un petit descans per recuperar forces menjant alguna cosa i bevent i havent de suportar un moment patètic. Una parella discutint-se i cridant allà al mig, en una taula de picnic. I és que el cansament físic pot causar estralls en la paciència de molta gent. Ara tocava tornar i ha estat d’una manera directa fins al barranc de les Angustias amb molts trams adequats al pas de senderistes en forma d’obra pública. L’arribada havia estat pel vessant del barranc de Taburiente, amb llorers, pins i falgueres als racons frescals. Una placa recordant a un amic mort, clavada a una roca, m’ha fet aturar a llegir-la. Parlava que al noi el recordarien tots els “caminantes, tresqueros y cabreros” que passessin per allà. Un record des d’aquí.

Un cop arribat al barranc, la senda anava alternant la llera i corriols. En època de pluges fortes, el pas és prohibit. Per la llera baixava sinuosament un metre d’amplada d’aigua fresca i ferrosa de la qual he begut, m’he refrescat i he calmat els meus peus. En pocs quilòmetres però molt entretinguts he arribat a l’aparcament altre cop. Només quedava refer el camí del matí per tornar a los Llanos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: