El roure dels Monjos i l’alzina del mas Salelles

El roure ben viu. L’alzina en la memòria. El roure es troba ben a la vora de la Bisbal, ja dins del massís gavarrenc. Si s’agafen les Gavarres des de la Bisbal i vols atansar-te a sant Pol, hi passaràs per dos dels tres accessos principals, sempre que hi vagis a peu, bici o en cotxe tot terreny. Vora el mas Secot, queda en un petit fondal i creix sol, sense competència directa. Això fa que la copa sigui ampla, arrodonida i ara a l’hivern, nua.

Avui hi he passat per sota i he continuat per la pista direcció cap a les Rabioses, travessant la carretera i encarant la bassa de mas Botó i pujant per la riera d’en Rostei. En poca estona he entrat a la zona rebentada fa menys d’un segle per plantar-hi eucaliptus. Terrasses que es van fer amb bulldozer i que han quedat abandonades, després de treure-hi aprofitament econòmic puntual. Travesso aquestes feixes, perpendicularment, per baixades fetes per motos i bicicletes fins a trobar un dels molts camins de la finca. Hi trobo termes vells i cansats, amb pedres plenes de molsa i els noms de les propietats, gravades, que costen d’identificar a primera vista. Uns es conserven, altres han tingut la mala sort que els ha aixafat alguna màquina grossa, sense pietat històrica. Ressegueixo camins de desembosc planers fins a tocar la riera de mas Mates i torno a pujar, ara direcció can Mercader, on no hi arribo, perquè creuo la riera i davant meu pujo per travessar el puig d’en Llobet i passar per davant de can Font de Muntanya, on saludo un jardiner avorrit, que recull branques de xiprer podades. Canvio de vall i baixo la de la riera de Cantagalls fins a trobar-la. Surto del massís pel mas Se-n’hi-queda i busco el Daró per retornar a la Bisbal per la seva riba esquerra.

Per aquí és per on passo per un planer herbós, cada cop més menjat per la vegetació arbustiva de sotabosc, que avança una mica cada any que passa. En aquest planer hi havia l’alzina del mas Salelles, un dels arbres monumentals catalogats que ens ha dit adéu al segle XXI. Es pot consultar la seva fitxa aquí. I veure’l, esqueixat, en aquest video de Sanjosex, on s’hi enfilen els protagonistes.

Una volta de cinc hores passejades amunt i avall, aquest cop amb les Bestard Trek Pro a les sabates, uns Lorpen blaus als mitjons, pantalons Quechua als camals, samarra de poliester, dessuadora mcKinley dryplus, jaqueta polartec de Millet i el barret Kalenji, protegint-me la closca. Ajudant els meus genolls, el bastó Gipron i avui, sense aigua ni res per picar però el mòbil a la butxaca, com a càmera, mapa i telèfon. Per si un cas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: