La platja de Pals

Començo la caminada per la sorra al punt més al sud de la platja de Pals. Encara que no ho sembli i pel motiu històric que sigui pertany al municipi de Begur. Un terme, amagat entre apartaments i sorra ens mostra el límit municipal així com diferents plafons i rètols, pertanyents a un municipi o a un altre.

Em trec les Bestard Leria, les nuo entre elles amb els seus cordons i les penjo de la meva espatlla. Als peus, a part dels mitjons que ja duc me n’hi poso uns altres de llana vells. I a caminar per la sorra, notant com els dits dels peus, lliures de la compressió de botes, s’obren entre ells i fent treballar músculs que deuen estar mig encarcarats. Tot i ser diumenge en tota la caminada cap al nord no trobo ningú. Son les nou d’un dia tapat, amb vent del sud una mica molest pels primmirats, la sorra és humida i la mar en calma. Es distingeix perfectament fins on han arribat les onades de la llevantada d’aquesta setmana passada. Una barreja de cloves trencades de tot tipus amb algun tall d’algues, plantes submarines i plàstics diversos marquen el límit de les últimes onades més fortes. No hi ha pèrdua quan se segueix la costa però sí límits. En el cas d’avui, el límit me’l marca la desembocadura del rec del molí de Pals, que abasteix d’aigua del Ter als arrossars i que quan va ple, trenca la costa per arribar al mar. Giro cua, deixo de veure el Montgrí i les Medes per tenir, al sud, la lletja penya de sa Riera de Begur anomenat puig Rodó. Lletja per culpa de l’acció urbanística que no s’atura i que rebenta la muntanya a base de fer-hi cases desocupades la major part de l’any, idènticament que els grups d’apartaments a tocar de costa. Aquests, protegits del mar per dunes naturals. Quan tretorno cap al sud ja trobo un home caminant, una vaileta amb el seu gos enèrgic i una família de pare, mare, nena, nen i gos. Si fes un dia assolellat, la quantitat de gent s’hagués multiplicat.

Gairebé un parell d’hores caminades per la sorra m’enforteixen peus i cames i quan m’arribo a Torroella per fer un cafè al passeig, noto amb claredat els músculs que avui han hagut de treballar. Entre els que sempre treballen i els que s’ho prenen amb calma avui hi ha hagut discussió. Discussió puntual que no arribarà enlloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: