El puig de les Agudes, amb raquetes de neu.

Aquesta sortida cap al Ripollès la faig ben acompanyat. Amb un dels meus germans, sortim ben d’hora i ben esmorzats cap a Setcases, sense cap mena de problema ni amb el cotxe ni amb el trànsit. Així que un cop aparcat el vehicle al gran aparcament públic de Setcases travessem el Ter pel seu pont i uns metres més enllà, al pont del torrent de Vall Llobre ens col•loquem les raquetes i enfilem el GR-11 cap a l’est, direcció Molló. Tot i ser la part obaga, en poca estona ja ens hem d’aturar per treure’ns alguna peça de roba. La jornada no és gens freda, no fa vent i algun núvol vol fer emprenyar el sol. Dues parelles d’esquiadors fan el mateix que nosaltres i ens anem avançant uns als altres tot sovint, durant el tram on els bedolls sense fulles manen en l’entorn immediat. Enfilant-nos cada cop més, Setcases ens queda molt a sota i quan arribem als primers prats ja perdem de vista el poble. A l’altra banda de la vall, veiem la carena fronterera entre Catalunyes nord i sud i juguem a endevinar els noms dels pics i de les valls.

Perdem definitivament de vista els esquiadors i ja no veurem ningú més fins a la tornada al poble. Sempre pujant, serpentegem tranquilament sense cap mena de pressa, passejant, mirant el paisatge i aturant-nos per escoltar el silenci, trencat pel soroll greu i somort d’un salt d’aigua al riu i corbs grallant mentre planejaven buscant els seus objectius. El sol ens esclafa la cara i les ulleres de sol són obligades. Els barrets ja son a la motxilla i avancem sense fixar-nos gaire cap on anem, decidint sense problemes els passos a fer. Les ventades dels últims dies han deixat clapes sense neu. Ens en trobem unes quantes i també, mirant les carenes dels pics endevinem la falta de neu als punts ventats. La neu, més aviat dura no està gelada i en algun pas la trobem fins i tot tova. Quan ja portàvem potser, un parell o tres d’hores, em vaig col·locar els grampons que també duia a la motxilla juntament amb un jersei que no vaig fer servir, uns guants gruixuts i l’ampolla d’aigua.

En un planer, la jaça de les Eugues, ens plantegem si seguim pujant i sense discussions tirem fins a la carena. Allà hi trobem un filat de la reserva nacional de caça i veiem el puig a l’oest. Uns minuts després ja hi som. El cim, ben pelat de neu. Grans núvols ens fan de visera per la vista gegantina que se’ns presenta als 360°, la qual aprofitem força estona malgrat una calitja imperant cap al sud, que ens fa confondre els accidents geogràfics. En poca estona el cel es tapa i arribem a pensar que ens nevarà, cosa que no passa. De fet, un cop arribats a Setcases, el sol guanya i la temperatura és molt agradable. La baixada la fem molt directa, sabent que el poble és “allà baix”. Baixant poc a poc, sense cap mena de nervis, ara amb silenci, ara fotent-li a la llengua, no ens costa gens arribar altre cop al bedollar que ens conduirà fàcilment a Setcases.

Un diumenge a Setcases a quarts de quatre de la tarda d’un dia d’hivern assolellat, només pot estar ple de gent dinada i voltant, fent baixar les costelles de xai cruspides i comptant els bitllets que ja no estan a la cartera. Nosaltres, que anàvem ganuts ens escalfem una sopa ja feta, endrapem un plat d’arròs amb llenties i estem a un pas de fotre’ns una migdiada que hagués estat merescuda. Enlloc d’això fem un voleio pel poble, agafem el cotxe, arribem a Llanars on comprem coca i pa i a Camprodon ens prenem un cafè amb llet. Només queda tornar cap a casa xerrant mentre a la ràdio sona música que ara comemtem i ara taral•lejem sabent que hem passat una jornada ben maca de muntanya. Hem caminat sis hores sabent que hem gaudit tot un dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: