El Daró, aigües amunt de la Bisbal

Dilluns plujós al Baix Empordà i amb entrada del vent de nord, la tramuntana, que refreda l’ambient general. Aprofito per fer una bona sortida de 7 hores i mitja després d’haver fet un bon esmorzar: llesca torrada amb mantega i mel, un plàtan, un parell de figues, un parell de dàtils i una tassa grossa de cafè amb llet. A la motxilla Ferrino hi duc un litre d’aigua, un entrepà de pernil i una barra de cereals de l’Aldi. El pa, de la fleca can Torrent de la Bisbal. També hi duc una jaqueta calenta per si de cas. Enfilo el Daró pel marge esquerra planejant fins arribar a la palanca de Cruïlles, segueixo fins el molí d’en Frigola, tombo cap al molí d’en Ribes i encaro el pla de Banyeres fins arribar a la font de l’Alzina d’on hi cau un rajolinet esquifit del tub sobredimensionat avui en dia. Potser fa anys hi rajava una bona quantitat de litres per hora. Ara, amb prou feines, raja. Com gairebé totes les fonts vives de les Gavarres fa el que pot per mantenir la dignitat tot i la rajola trencada amb el seu nom. Segueixo pels marges humits del Daró, travessant-lo aquí i allà fins arribar a la riera de can Vilademarc que és la que agafo a partir de llavors i fins gairebé la seva capçalera. Volto la roca Filanera i passo per les ruïnes de cal Xupi arribant a sota del puig dels Vents. Agafo la pista recentment oberta fins una altra ruïna, can Baulida, plena de deixalles i andròmines d’algun antic ocupant. M’arribo fins a can Torrent, mas viu i entorn net i baixo per la riera de Cantagalls altre cop arribant al molí d’en Frigola. Passo pel mas restaurat fa un parell d’anys de can Se-n’hi-queda i torno a la Bisbal, aquest cop, pel marge dret.

He agafat fred. La pluja m’ha caigut a sobre unes tres hores i cos i cames han aguantat bé. No així les mans que un cop molles, la tramuntana me les ha gelat, encarcarat i envermellit gairebé fins a un color lilós ben sospitós que m’ha fet veure que uns guants per quan fa fred i plou no estarien de més. Les botes Crispi engreixades fa un parell de dies m’han aïllat d’aigua i humitat deixant els mitjons Lorpen secs. Els camals dels pantalons hivernals Trangoworld han quedat ben enfangats però el fred no ha guanyat. He dut una samarreta de poliester d’una mitja marató de Banyoles, sota una McKinley de gruix mig. Damunt, la jaqueta gore-tex Millet que encara no ha perdut gens la funció a la que està destinada: que no m’entri ni una gota d’aigua. Com sempre, un barret al cap. Aquest cop la vella gorra Kalenji abans negra ara ja, grisa.

 

ipp
Can Torrent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

A %d bloguers els agrada això: